L es properes eleccions del 14-F, diuen que no seran plebiscitàries, però en penso que això no és veritat. Això és així, perquè encara estan a la presó l’anterior govern de la Generalitat. Sembla que s’oblida aquest detall, què alguns els agradaria obviar. Mentre hi hagi presos i exili, no hi tenim gaires opcions. El transvasament de vots d’unes opcions a unes altres, té límits. No puc votar els del art.155. (PSC), ni aquells que fan esforços per ser equidistants (Comuns), ni per descomptat, la dreta extrema (PP i Cs) i l’ultra dreta (Vox). Així, què tinc poques opcions: ERC, Junts per Catalunya i la CUP. Potser si tingues vint anys, votaría CUP, però sóc massa vell per suportar la puresa dels desitjos. Masses decepcions, per somnis que no s’han acomplert. Ara, sabent que tots plegats hem perdut, val la pena, assumir les pèrdues, perquè després de tot, encara son valuoses. Al 1-O del 2017, varem ser massa fràgils (Nassim N.Taleb), malgrat que tothom sabia el què acabari...