Les properes eleccions del 14-F, diuen que no seran plebiscitàries, però en penso que això no és veritat. Això és així, perquè encara estan a la presó l’anterior govern de la Generalitat. Sembla que s’oblida aquest detall, què alguns els agradaria obviar. Mentre hi hagi presos i exili, no hi tenim gaires opcions. El transvasament de vots d’unes opcions a unes altres, té límits. No puc votar els del art.155. (PSC), ni aquells que fan esforços per ser equidistants (Comuns), ni per descomptat, la dreta extrema (PP i Cs) i l’ultra dreta (Vox). Així, què tinc poques opcions: ERC, Junts per Catalunya i la CUP. Potser si tingues vint anys, votaría CUP, però sóc massa vell per suportar la puresa dels desitjos. Masses decepcions, per somnis que no s’han acomplert. Ara, sabent que tots plegats hem perdut, val la pena, assumir les pèrdues, perquè després de tot, encara son valuoses. Al 1-O del 2017, varem ser massa fràgils (Nassim N.Taleb), malgrat que tothom sabia el què acabaria passant-nos. Els catalans, en agrada fer volar coloms, i no sempre toquen de peus a terra.
[Las próximas elecciones del 14-F, dicen que no serán plebiscitarias, pero pienso que eso no es verdad. Esto es así, porque todavía están en prisión el anterior gobierno de la Generalitat. Parece que se olvida este detalle, que algunos les gustaría obviar. Mientras haya presos y exilio, no tenemos muchas opciones. El trasvase de votos de unas opciones a otras, tiene límites. No puedo votar los del art.155. (PSC), ni aquellos que hacen esfuerzos por ser equidistantes (Comunes), ni por supuesto, la derecha extrema (PP y Cs) y la ultra derecha (Vox). Así, que tengo pocas opciones: ERC, Juntos por Cataluña y la CUP. Quizás si tuviera veinte años, votaría CUP, pero soy demasiado viejo para soportar la pureza de los deseos. Demasiadas decepciones, por sueños que no se han cumplido. Ahora, sabiendo que todos hemos perdido, vale la pena, asumir las pérdidas, porque después de todo, son valiosas. Al 1-O de 2017, fuimos demasiado frágiles (Nassim N.Taleb), aunque todo el mundo sabía lo que iba a pasarnos . Los catalanes, nos gusta hacer cortinas de humo, y no siempre tenemos los pies en el suelo.]
Ho volíem tot, però no estaven preparats per perdre, van tirar d’un voluntarisme insensat. Així que cal prendre’ns amb calma aquest nou repte. Mantenir el sobiranisme a la Generalitat, aquesta és el mínim comú denominador, però també, exigir, els governants, més eficiència a la gestió del dia a dia, i ser capaços de dir les coses per el seu nom. No tot és culpa del altres, també nosaltres som incapaços de fer les coses bé. Assumir-ho sense retòrica els fracassos, pagant, això si un preu, per exemple, dimissions, un acte extraordinàriament exòtic al món de la política.
[Lo queríamos todo, pero no estaban preparados para perder, tiramos de un voluntarismo insensato. Así que hay que tomarnos con calma este nuevo reto. Mantener el soberanismo en la Generalitat, este es el mínimo común denominador, pero también, exigir los gobernantes, más eficiencia en la gestión del día a día, y ser capaces de decir las cosas por su nombre. No todo es culpa de los otros, también nosotros somos incapaces de hacer las cosas bien. Asumirlo sin retórica los fracasos, pagando, eso sí un precio, por ejemplo, dimisiones, un acto extraordinariamente exótico en el mundo de la política.]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada