Política i societat

  S embla que ERC i Junts constaten que no poden arribar a cap pacta ni acord per formar govern. ERC ja ha dit que vol governar amb minoria i pactar amb els Comuns i la CUP. Sembla massa difícil què passi. Per què aquesta impossibilitat de pactar un govern? Tothom parla de conceptes com estratègia, tàctica, principis, objectius, on tot acaba amb la independència.  Segons el diccionari de María Moliner, “estrategia”, en la seva segona accepció diu: “Arte de dirigir un asunto para lograr el objetivo deseado”. És allò que Weber dei raó instrumental. Així què estem parlant d’un mitja per arribar a un fi, què amb el nostre cas, seria la independència de Catalunya. En el cas de tàctic: Hi ha dos accepcions possibles: "2. Conjunto de reglas para la conducción de las operaciones de guerra. 3. Manera de conducirse calculada para el logro de un fin  determinado.”.  La 2 sembla massa bèl·lica per el cas, malgrat les espurnes que surten entre ERC i Junts. La 3 apa...

La suma de ERC i JxCat fan 62 escons, serà capaç de sumar la CUP? Aquesta és la pregunta. No hi ha cap més què sigui real.  

  S ort que la companya electoral s’acaba. Masses opcions per tant minúscules diferències entre ells. Necessitaríem una mena de eina com el càlcul infinitesimal, per esbrinar quines diferència existien entre els grups afins. Almenys hi ha un grup, que té esperit de diferenciar-se de la resta. El seu lema seria com “Vull ser President de la Generalitat, per dir que la Generalitat és una merda”. Coherència no hi ha, però malgrat això, les enquestes li donen 6 0 7 escons. Es el què té viure en un món tan desequilibrat. La gent, almenys  una part, vol solucions màgiques. Vol culpables. Vol tindrà algú que dir-li que és per culpa seva que ell està així.  Un del errors del independentisme, ha sigut desentendre's d’aquestes grups. A l’era Pujol –el polític més influent del segle XX, a Catalunya-, tractava de apropar-se, ho intentava. Però ara, no és el cas. I ja saben que si no conrees aquestes vots, aniran algú que si vol apropar-se. És més, alguns han ...

  Falta una setmana per anar a votar. Ningú es creu els eslògans de campanya. Tots tant primaris i simplistes que dona llàstima. Qui són aquest genis de campanya? El lema de ERC diu alguna cosa, massa genèric, no promet res, cap acció, concreta. Sembla una obvietat això de estar al costa de la gent, se suposa que el partits estan per servir a la societat, però no són més que màquines de poder. El seu líder vicari, Aragonés, porta un posat gens revolucionari, malgrat el puny tancat.  La fotografia es simpàtica, transmet "naturalitat" i un posat modern, amb l'arracada un primer pla. El lema, també, és força  esquemàtic, fer i ser dos conceptes  que exemplificant una manera de pensar, una barreja de pragmatisme (fer) i fe nacional (ser). Però això, potser m'ho estic inventant. Al PSC, s'han lluït amb el cartell. La fotografia és la del carnet de identitat. Un posat de bon jan que mai ha trencat un plat. I l'eslògan d'una simplicitat extrema. El què h...

 

  Embolica que fa fort ! Com és possible el desgavell en què ens a ficat el TSJC? La suspensió és encara cautelar, com si això, ens pogués tranquil·litzar. Des de quan el TSJC és expert en epidemiologia? Ja se sap què a Catalunya hi ha barra lliure, això gràcies al art.155, què de fet encara funciona, o sinó que li preguntin a Bernat Solé. La mala política en mans d'uns jutges que juguen a fer política. No és pot entendre que amb les mesures per minimitzar la pandemia, el TSJC, jugui amb la salut de la població. No és gens estrany que la Sra. Cunillera, fent un paper d'estrassa imponent, digui que ella ho faria per correu. Però, estem a temps de tot? Per tal de mantenir-se en el paper fiscalitzador què no li pertoca, el TSJC, deixa a Catalunya, en la incertesa més absoluta, llavors, perquè serveix el TSJC? Si hem d'anar a votar que ho digui d'una vegada, i si s'ha d'aplaçar, també. 

  Ara s'ha fet oficial què a Catalunya mana qualsevol ciutadà preocupat per defensar els drets de la ciutadania enmig d'una pandemia global i què el TSJC avala al ciutadà abans que  a  les institucions què ens representan (mal o bé). Potser al ritme què anem, seria convenient que poguessin votar els membres del TSJC, almenys sabriem a què jugem.

  L es properes eleccions del 14-F, diuen que no seran plebiscitàries, però en penso que això no és veritat. Això és així, perquè encara estan a la presó l’anterior govern de la Generalitat. Sembla que s’oblida aquest detall, què alguns els agradaria obviar. Mentre hi hagi presos i exili, no hi tenim gaires opcions. El transvasament de vots d’unes opcions a unes altres, té límits. No puc votar els del art.155. (PSC), ni aquells que fan esforços per ser equidistants (Comuns), ni per descomptat, la dreta extrema (PP i Cs) i l’ultra dreta (Vox). Així, què tinc poques opcions: ERC, Junts per Catalunya i la CUP. Potser si tingues vint anys, votaría CUP, però sóc massa vell per suportar la puresa dels desitjos. Masses decepcions, per somnis que no s’han acomplert. Ara, sabent que tots plegats hem perdut, val la pena, assumir les pèrdues, perquè després de tot, encara son valuoses. Al 1-O del 2017, varem ser massa fràgils (Nassim N.Taleb), malgrat que tothom sabia el què acabari...