Imagino algú que ha estat treballant tot el sant dia, que sap que la seva feina sempre està en aquell fil que es pot trencar qualsevol dia, que costa arribar a final de més, la hipoteca, ara sembla que el criteri de benestant es tenir o no tenir hipoteca, els fills, els que costa tot, malgrat que el IPC anunci que els preus estan continguts, i comprens la diferència entre la realitat i l'estadística, fent cues en cotxe perquè voler anar en transport públic és una trampa mortal, i has encès la ràdio i com et posen nerviós canvies d'emissora per sentir musica, però et queda aquella remor que has escoltat a una diputada dir sense despentinar-se que: " No és un genocidi, és una incursió legítima ", o aquell altre que diu alegrament: "que és un gran anestesiador Illa)" i de deixar Catalunya " en estat de coma " i " a l'UCI ", però l'ha advertit que " Catalunya es despertarà ". Masses metàfores mèdiques pel meu gust. Un alt...