Salta al contingut principal

Un país disfuncional

 



Imagino algú que ha estat treballant tot el sant dia, que sap que la seva feina sempre està en aquell fil que es pot trencar qualsevol dia, que costa arribar a final de més, la hipoteca, ara sembla que el criteri de benestant es tenir o no tenir hipoteca, els fills, els que costa tot, malgrat que el IPC anunci que els preus estan continguts, i comprens la diferència entre la realitat i l'estadística, fent cues en cotxe perquè voler anar en transport públic és una trampa mortal, i has encès la ràdio i com et posen nerviós canvies d'emissora per sentir musica, però et queda aquella remor que has escoltat a una diputada dir sense despentinar-se que: "No és un genocidi, és una incursió legítima", o aquell altre que diu alegrament: "que és un gran anestesiador Illa)" i de deixar Catalunya "en estat de coma" i "a l'UCI", però l'ha advertit que "Catalunya es despertarà". Masses metàfores mèdiques pel meu gust. Un altre parlant d'una cosa que no venia a compta però que calia dir per cobrir ell l'expedient: "N'hi ha prou amb pronunciar Chili perquè es converteixi en Chucky, el ninot diabòlic". Potser volia fer una critica cinèfila, però no dubto. O aquell altre que exhala divagacions com aquestes: "les seves "mamarratxades", els "pactes amb ETA" dels socialistes i fins i tot contra el "taxi negrer" de l'Open Arms".  Potser aquest encara estava sota la influència de l'anestesia o abduït per un ninot diabòlic. O aquell altre que  diu: "Té una prova de foc que vol complir amb el que s'ha pactat. No seran paraules, seran actes concrets, vots". Aquí sembla que li recorden que si pactes s'ha complir el què vas pactar, una obvietat. O aquella que ha etzibat: "Mentre hi hagi gent que no té sostre per viure, vostès no són el govern de tothom". Això sembla un eslògan per les properes eleccions, sempre estan en campanya electoral.

Així, quan aquest o aquesta arribi a casa, no li vindrà de gust posar el telenotícies per tornar a escoltar tota aquesta ensalada de retrets, de verí, de mentides, i potser pensaràs que tenir a tota aquesta colla de polítics sempre barallats, sempre fen la guerra entre ells, sense ser capaços de donar idees realitzables i tirar-les endavant, el millor és veure alguna sèrie, si t'ho pots permetre o desconnectar el cervell i posar-te en mode "que us bombin a tots!!. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.