Un país disfuncional

 

Imagino algú que ha estat treballant tot el sant dia, que sap que la seva feina sempre està en aquell fil que es pot trencar qualsevol dia, que costa arribar a final de més, la hipoteca, ara sembla que el criteri de benestant es tenir o no tenir hipoteca, els fills, els que costa tot, malgrat que el IPC anunci que els preus estan continguts, i comprens la diferència entre la realitat i l'estadística, fent cues en cotxe perquè voler anar en transport públic és una trampa mortal, i has encès la ràdio i com et posen nerviós canvies d'emissora per sentir musica, però et queda aquella remor que has escoltat a una diputada dir sense despentinar-se que: "No és un genocidi, és una incursió legítima", o aquell altre que diu alegrament: "que és un gran anestesiador Illa)" i de deixar Catalunya "en estat de coma" i "a l'UCI", però l'ha advertit que "Catalunya es despertarà". Masses metàfores mèdiques pel meu gust. Un altre parlant d'una cosa que no venia a compta però que calia dir per cobrir ell l'expedient: "N'hi ha prou amb pronunciar Chili perquè es converteixi en Chucky, el ninot diabòlic". Potser volia fer una critica cinèfila, però no dubto. O aquell altre que exhala divagacions com aquestes: "les seves "mamarratxades", els "pactes amb ETA" dels socialistes i fins i tot contra el "taxi negrer" de l'Open Arms".  Potser aquest encara estava sota la influència de l'anestesia o abduït per un ninot diabòlic. O aquell altre que  diu: "Té una prova de foc que vol complir amb el que s'ha pactat. No seran paraules, seran actes concrets, vots". Aquí sembla que li recorden que si pactes s'ha complir el què vas pactar, una obvietat. O aquella que ha etzibat: "Mentre hi hagi gent que no té sostre per viure, vostès no són el govern de tothom". Això sembla un eslògan per les properes eleccions, sempre estan en campanya electoral.

Així, quan aquest o aquesta arribi a casa, no li vindrà de gust posar el telenotícies per tornar a escoltar tota aquesta ensalada de retrets, de verí, de mentides, i potser pensaràs que tenir a tota aquesta colla de polítics sempre barallats, sempre fen la guerra entre ells, sense ser capaços de donar idees realitzables i tirar-les endavant, el millor és veure alguna sèrie, si t'ho pots permetre o desconnectar el cervell i posar-te en mode "que us bombin a tots!!.