Emergència educativa! Qui ha estat a l'àmbit educatiu, sap que això era inevitable. I ho era, perquè l’educació des de primària fins a batxillerat, necessita estabilitat, en les programes i les plantilles. Les retallades de CiU van fer molt de mal (2011-2015). Els canvis continus de lleis educatives expressava la falta de convicció de les institucions. I el flux constant de la immigració va generar disfuncionalitats cada vegada més evidents. L’educació sempre comença a casa. Però a casa han externalitzat tots els hàbits i totes les regles de convivència a l’escola. En un món de soroll, les xarxes amplifiquen aquest soroll, ha generat que la figura dels mestres i professors quedessin sota mínims. Les aplicacions generalitzades de ideals pedagògics ha fet més mal què be. L’aparició de mestres/professors amb vocació d’animadors de barri ha generat una cultura on la frustració tenia que ser erradicada. Això ho explica molt be en Byung-Chul Han. S’ha imposat un positivisme en tots els...