A mesura que passa el temps, la dimensió de la catàstrofe adquireix dimensions desconegudes. Hi ha un parell de dades ven establertes: La primera i fonamental, els avisos va arribar massa tard, quan l'aigua ja feia estralls. Altres institucions, Diputació, Universitat, van tancar al migdia en previsió dels anuncis de pluges torrencials. Però, el Govern de Carlos Mazón, no va ser capaç d'enviar-ho quant tocava, hauria estalviat moltes vides. La segona constatació, la paralització de la Generalitat per moure tots els seus efectius i per ajudar a les víctimes i demanar ajut a totes els institucions estatals. Ara el balanç provisional és 207 morts. La xifra no pararà de pujar, perquè encara hi ha més de mil desapareguts -la xifra pot semblar exagerada, espero equivocar-me-, entre un mar de fang. Hi ha una fotografia què amb el pas del temps serà icònica: què feies tu l'1 de novembre (a València). I la resposta que farà reconèixer a una generació, serà haver ajudat en els pobl...