Passa al contingut principal

Els voluntaris encapçalen l'ajuda els damnificats de València







A mesura que passa el temps, la dimensió de la catàstrofe adquireix dimensions  desconegudes. Hi ha un parell de dades ven establertes: La primera i fonamental, els avisos va arribar massa tard, quan l'aigua ja feia estralls. Altres institucions, Diputació, Universitat, van tancar al migdia en previsió dels anuncis de pluges torrencials. Però, el Govern de Carlos Mazón, no va ser capaç d'enviar-ho quant tocava, hauria estalviat moltes vides. La segona constatació, la paralització de la Generalitat per moure tots els seus efectius i per ajudar a les víctimes i demanar ajut a totes els institucions estatals. Ara el balanç provisional és 207 morts. La xifra no pararà de pujar, perquè encara hi ha més de mil desapareguts -la xifra pot semblar exagerada, espero equivocar-me-, entre un mar de fang. 

Hi ha una fotografia què amb el pas del temps serà icònica: què feies tu l'1 de novembre (a València). I la resposta que farà reconèixer a una generació, serà haver ajudat en els pobles que han patit la devastació. I mentre la gent s'organitza per ajudar espontàniament, què fa Carlos Mazón? Recriminar els voluntaris el seu gest de solidaritat. Sort que la gent no ha fet cas d'un polític que ha demostrar la seva insolvència més absoluta.  Un altre nom propi la " consellera valenciana d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes:" Aquí no s'entregarà cossos a les famílies, no es permetrà l'accés de familiars a la zona on tenim custodiats tots els morts. Així que han d'esperar de manera obligatòria la trucada del jutjat i l'entrega de la documentació pertinent –ha etzibat Montes amb contundència–. El millor lloc on poden esperar les notícies dels seus familiars és als seus domicilis", ha reblat." (Ara.cat). Hi ha 207 persones mortes, però la Sra. Nuria Montes, els hi diu que s'han vagin a casa seva! La falta d'empatia en un altre tret característic d'aquestes Autoritats. Quan la propia Generalitat valenciana està desbordada, quan no controla res, encara te la barra de dir els familiars de les víctimes, amb l'angoixa i sofriment e incerteses que plana per sobre d'ells, que s'han d'anar a casa? Desprès toca matisar, perquè no s'ha entès el sentit de les seves paraules, però ja s'ha dit i la ferida ha quedat. Cal depurar responsabilitats !


PD: Encara hi ha pobles (Alfafar,) que no han rebut ajuts des de l'Administració, ni han pogut parlar amb Carlos Mazón!

PD: Algú sap on paren els socis (Vox) de govern de la Generalitat valenciana? 

  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...