Política i societat

  Hi ha barris que s'han fet famosos perquè sempre hi ha noticies, generalment dolentes. Un barri on el millor que és tindria que haver fet era escombrar-lo i edificar de nou. Ja sé que això era impossible, però el barri s'ha convertit en un gueto, i malgrat tot, les nostres Autoritats, han invertit en equipaments culturals, i obres que fan mal la vista, perquè el contrast entre els edificis caducs, la immensa majoria sense ascensor, gens il·luminats, bruts, amb espais atapeïts, és un cau de problemes. El Raval és una via morta urbanística, al igual que un altre lloc on els problemes és multipliquen, el Barri de la Mina, però estrictament parlant, no pertany a Barcelona. Quina sort per els Alcaldes de torn. De fet tots han fet el mateix, desentendre's dels problemes. Els veïns del barri de La Mina, han de mirar amb enveja totes les atencions que s'han porten  els del Raval. Per descomptat, la Fundació sempre amatent a la seva propaganda. 

  La Mina devia ser una zona residencial -Sant Adrià de Besòs-, pràcticament a tocar al mar, això si enclotat dins de la Ronda Litoral. El lloc és famós per ser un enclavament de gent d'ètnia gitana. Un lloc que és va anant degradant el llarg del temps i on una barreja de variables, han fet un lloc poc amable. Diu Cesc Maideu en la seva crònica, que els fet varen tenir lloc els carres Saturn i Venus. Es parla de 150 trets, d'armes llargues i curtes. Ací, pel que sembla les màfies gitanes que controlen el tràfic de drogues es barallen pel control de la zona. Sembla que l'honor de tots plegats ha caigut molt baix, però, el negoci és el negoci. Al llarg del temps hem escoltat els polítics de torn parlà de les virtuts de la seva gent, com sempre, una minoria acaba per silenciar a una majoria, però això ve de  lluny. Afortunadament, no hi ha hagut morts ni ferits de bala, potser tiraven el cel. Promeses de nous edificis pel traslladar del veïns del bloc Venus. Fins quant? El sid...

  La ficció de la paraula sempre guanya a la imatge! Si veiem la fotografia, no hi ha massa gent reclamant justícia. En canvi, el titular de la noticia amplifica de manera exponencial el fet que d'altre manera ningú s'hauria assabentat, més enllà del vianants circumstancials que podien haver-se trobat la "manifestació". Afers de gitanos, podia dir-se així, un món tancat en si mateix, que sempre es projecta quan hi ha un succés violent per revenges. Ací, la justícia -la seva- sempre es venjança. Un grup social difícil, amb una autoestima sempre fràgil i que sempre hi ha la sensació que tothom li deu alguna cosa. Preguntin sinó els hospitals, per exemple.  A les escoles els pares els hi costa arribar-se per saber com van els fills, perquè el grau d'absentisme segueix sent escandalós, davant la passivitat i resignació de tothom.