La ficció de la paraula sempre guanya a la imatge! Si veiem la fotografia, no hi ha massa gent reclamant justícia. En canvi, el titular de la noticia amplifica de manera exponencial el fet que d'altre manera ningú s'hauria assabentat, més enllà del vianants circumstancials que podien haver-se trobat la "manifestació". Afers de gitanos, podia dir-se així, un món tancat en si mateix, que sempre es projecta quan hi ha un succés violent per revenges. Ací, la justícia -la seva- sempre es venjança. Un grup social difícil, amb una autoestima sempre fràgil i que sempre hi ha la sensació que tothom li deu alguna cosa. Preguntin sinó els hospitals, per exemple. A les escoles els pares els hi costa arribar-se per saber com van els fills, perquè el grau d'absentisme segueix sent escandalós, davant la passivitat i resignació de tothom.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada