Política i societat

  Ahir, a Barcelona hi va haver una gran manifestació contra la precarietat dels lloguers. L’habitatge és avui, el primer problema objectiu per la gent. Al  fons d’aquest problema hi ha un altre estructural, el sous baixos i el treball precari. Aquesta combinació i la manca de inversió de les Administracions per fer i promoure habitatge social crea les condicions que l’habitatge sigui avui un refugi per els petits inversos, també els grans, esclar. Com molta gent, van començar a viure de lloguer. Amb els temps,  vàrem comprar un pis, començava el conte de la lletera. El venies per el doble que t’havia costat i podries comprar un pis més gran, o millor situat. I això, ho hem fet molta gent. Eren temps on el tipus de interès era del 14%. Hi ha una generació de persones que ens vàrem aprofitar d'allò de la meritocràcia. Hi havia la sensació que comprar un habitatge era una solució ideal. Amb l’explosió de la bombolla immobiliària, tot allò va quedar-se estancat. El sous no h...

  La ficció de la paraula sempre guanya a la imatge! Si veiem la fotografia, no hi ha massa gent reclamant justícia. En canvi, el titular de la noticia amplifica de manera exponencial el fet que d'altre manera ningú s'hauria assabentat, més enllà del vianants circumstancials que podien haver-se trobat la "manifestació". Afers de gitanos, podia dir-se així, un món tancat en si mateix, que sempre es projecta quan hi ha un succés violent per revenges. Ací, la justícia -la seva- sempre es venjança. Un grup social difícil, amb una autoestima sempre fràgil i que sempre hi ha la sensació que tothom li deu alguna cosa. Preguntin sinó els hospitals, per exemple.  A les escoles els pares els hi costa arribar-se per saber com van els fills, perquè el grau d'absentisme segueix sent escandalós, davant la passivitat i resignació de tothom.    

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...

  Una de les avantatges d'estar a  l'oposició és que es té temps. Convocar manifestacions els diumenges abans d'anar al vermut o havent sortit de l'església per veure's amb els amics o coneguts, és sempre una bona opció, sobretot, si el temps ajuda. Aquesta nova concentració, ara si podem dir que "els carrers son sempre nostres!" els dirigents del PP, Vox s'ha quedat, els seus dirigents en un segon pla per no destorbar el lideratge capi disminuït de Feijóo. El PP ha introduït la figura del terrorista sense cap víctima. I això és un problema. La Llei d'amnistia és ara mateix el cavall de batalla, darrera de tot això, Catalunya i la ferida del 1-O del 2017. No s'ho poden treure del cap, la gent li va perdre la por al Estat, i això no s'oblidarà fàcilment, no mentre la plana major del Lawfare del Estat sigui en actiu.

Surten al carrer per manifestar-se políticament. Mai surten per causes com la violència de gènere, els desnonaments, la falta de mitjans de la justícia. No, surten al carrer perquè no volen sentir a parlar d'una llei, encara no ho és, però ells, fan una protesta preventiva. La funció judicial és fer complir les lleis que el legislatiu té encomanada per la Constitució, que ells tan la volen defensar. I si pensen que la llei no s'ha ajusta a la Constitució, que demanin una qüestió de constitucionalitat (art.163 CE). El TC, en la STC 36/1991, diu: " la qüestió de inconstitucionalitat no és una acció concebuda els òrgans judicials per impugnar de manera directa i amb caràcter abstracte la validesa  de la llei ". Així què valdria més que deixessin les togues al despatx i sortissin al carrer com simpatitzants del PP i afins, seria més honest.

  La gent d'ordre també ha sortit al carrer per manifestar-se. Ells no son com aquells de la perifèria. Així és podria resumir el que passa a Madrid. Atiats per el PP que en la seva frustració per no governar des de la Moncloa, les manifestacions pretenen des legitimar el nou govern que surti de les converses entre els partits nacionalistes. L'excusa és la amnistia. Ara les protestes van més enllà, Vox vol passar al PP en ardor patriòtic. Segur que la premsa de la caverna mediàtica deu de fer malabarisme per intentar no reproduïr el que és deia quan les protestes estaven a Barcelona. " La marquesa Esperanza Aguirre al capdavant dels CDR de Madrid que envoltaven la seu del PSOE ." (Pablo Iglesias, Ara.cat, 7/11/2023). Aquí CDR vol dir "Comitè de Defensa del Règim" demostra la frustració indisimulada que la dreta extrema expressa per la seva impossibilitat de governar. Els manifestants encara es fan creus que la policia, la seva amiga del ànima, els colpegi co...

  Madrid ahir capital de Vox, amb cent mil persones manifestant-se contra Catalunya. Hi ha un altre món. Però potser a aquí no entenem el que passa allà. Pot ser tot plegat és una visió unilateral. Potser estem equivocats i ells no. Però, no, Vox és el neofranquisme de tota la vida, és la antipolítica predemocràtica del quaranta anys de franquisme, així que no, no estem tant equivocats perquè per ells, Catalunya, allò de “ tierra entrañable ” també hi ha feixistes, però sembla que Madrid hi ha una bona reserva espiritual d’ànimes que volen venjança eterna. Que la premsa cavernícola segueixi atiant l’odi i el guerracivilisme més groller, viuen un bombolla tòxica sempre pendents de la pàtria, és el seu negoci, i el seu patrimoni i utilitzant la Constitució que s’ha la passarien per el cul, per tal de fer la seva santa voluntat.   

  Més enllà de la manifestació del Dia de la Hispanitat (abans es deia dia de la raça)  a Barcelona no va lluir massa, tenint en compte que el diumenge 8 ja hi va haver un altre amb el PP al capdavant. Els organitzadors " Convivència Cívica", "Somatemps", "Catalunya Suma" o "España i Catalans", com és veu entitats potents de la societat civil, organitzant un happening anticatalanista i espanyolista. Sobte en la fotografia un manifestant que no sé si vol fer  broma amb Tejero (23-F de 1981) o simplement, és un altre nostàlgic del temps on el franquisme vivia molt tranquil i confiat. En tot cas, no sembla què tingui molt clar el paper de la Constitució. Ells que son la garantia de no sé sap què.

Els perdedors de les últimes eleccions generals, s'ha reunit a Barcelona, per demanar un No a l'amnistia i que Puigdemont vagi a presó. Sembla poc bagatge  per portar a Barcelona miles de espanyolistes. La guàrdia urbana de Barcelona calcula la manifestació en 50.000 persones. No està malament, però no ha vingut tota Espanya. Tot un festival de presidents de CCAA governades per el PP i Vox també ha fet acte de presència Barcelona, tot el que sigui contra Catalunya -que inclou aquells que no son nacionalistes- sempre és bo per les seves particulars batalles per el poder. Vindre a Catalunya per demonitzar els votants que no voten al PP, sembla una mica massa.    

Feijóo es deixa fotografiar amb el seu amic de l'ànima Abascal. Aquesta fotografia expressa perquè Feijóo no ha pogut ser investit president. Ara que ja ha passat el seu fracassat intent al Congrés per recollir vots, excepte, els de Vox, poden tranquil·lament tornar a sortir junts. Ho faran aquest diumenge a Barcelona. No volen l'amnistia, ni el separatistes catalans, ni la llengua catalana ni rés de tot allò que els molesta, i els molesta tot. A la fotografia és veu a Abascal molt més satisfet d'ell mateix que a Feijóo. Ànims per el diumenge!    

  La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich,  " Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència ", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir:   " Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble .". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroic...

  M'he llegit els comentaris (62) dels lectors del Ara. Com jo no tinc la vareta màgica per fer la independència -perquè no n'hi ha-, cal fer política. Diu Josep Maria Esquirol: "El nostre horitzó personal i polític el tenim a mig pam". Aquest mig pam, requereix de coratge i esperança, i bona part de les opinions sembla que s'han quedat sense. Algú vol, la independència al estil del que va passar a Iugoslàvia? Masses parlant de covardia. Potser que parlin per ells. Jo vaig veure al 1-O, molta gent valenta, què esperava la arribada de la GC, per exemple. L'Estat  va agafar pànic, perquè la ciutadania què va anar a votar, no tenia por a la repressió -millor dit, si tenia, però també volia anar a aquest mig pam del que parlava Esquirol. La classe política, és un reflexa de la pròpia societat.  A més, vivim en un món global, i això ens deixa en una posició feble, també a Espanya. Cada Diada n'hi ha moltes com diu Toni Soler. No cal anar set milions de manifest...

  Els somnis de la dreta mediàtica:  els carrers buits de manifestants independentistes

Emissor d'amor a distància Imatges virals per els mitjans de la extrema dreta mediàtica. Suposo què ells mai han anat a cap manifestació què no hagi estat convocada per el PP. I el PP li costa fer manifestacions, excepte per protestar contra les mesures del PSOE. Mai van anar a cap manifestacions en l'època franquista.  Mai havien donat importància què mig milió de persones o un milió, és manifestessin el 11-S a Catalunya. Cap interès per els seu lemes. Però ara si, si crema un contenidor llavors posen el crit al cel, mai criden si el rei emèrit sen va amb les butxaques plenes a un país exòtic, on sempre fa sol i no és preocupen del drets humans. Mai aquest mitjans volen esbrinar perquè passa el què passa. Ells, tossuts volen rei i ordre, res més, la resta sembla què tant li fa. Què un raper, força d'estripat digui el que diu i per això el fiquin a la presó és per ells normalíssim. Què el foc d'un contenidor és per ells, la prova de càrrec contra l'independentisme, ...

Un altre vegada el mateix, surts a una manifestació, i acabes sense un ull, perquè la BRIMO t'ha fit una bola -del que sigui al ull-. Això ja va passar amb Esther Quintana, i tot el calvari què tindré que suportar. Ara, esperem que no triguin tant a saber qui ha fet això i a ser possible demanar responsabilitats.