Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Historia

Diada de Catalunya: 11 de Setembre 2026

  Fen t una mica d'història... "Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. [...] la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña", 16/9/1714. Mariscal duc de Berwick*. Amb aquest lacònic decret del mariscal Berwick, Catalunya passava definitivament a mans de Castella i la seva monarquia.  "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". (...) Al llarg del segle XIX, la historiografia també es va fer ressò dels fets de l'Onze de Setembre. Aix...

Aniversari de la Segona República (1931-1939)

 

El Capital és menja a ICV

  Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és història. El rellotge del temps ha fet miques el seu projecte polític. El seu origen prové del PSUC. Avui, això pertany al paleolític de la política catalana i per extensió d'Espanya amb el PCE. El PSUC era comunista, l'única força real durant la dictadura de Franco. Molta gent va patir moltíssim el que vol dir una dictadura, ara que sembla que hi ha desmemoriats què voldrien viure en una d'elles. La gent és desagraïda en grau extrem, perquè molta gent volia canviar el present que li va tocar viure i ho va pagar amb la presó i la tortura. Han estat els grans perdedors i a més oblidats.   El món ha canviat tant, respecta l'últim terç del segle passat, que desprès del esfondrament de la Unió Soviètica (1991), els projectes comunistes van quedar obsolets. La classe treballadora ha mutat, el neoliberalisme ha fet creure a tothom que podia ser "empresari de la seva vida" i això volia dir, exaltar un individualisme que xucla...