Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és història. El rellotge del temps ha fet miques el seu projecte polític. El seu origen prové del PSUC. Avui, això pertany al paleolític de la política catalana i per extensió d'Espanya amb el PCE. El PSUC era comunista, l'única força real durant la dictadura de Franco. Molta gent va patir moltíssim el que vol dir una dictadura, ara que sembla que hi ha desmemoriats què voldrien viure en una d'elles. La gent és desagraïda en grau extrem, perquè molta gent volia canviar el present que li va tocar viure i ho va pagar amb la presó i la tortura. Han estat els grans perdedors i a més oblidats.
El món ha canviat tant, respecta l'últim terç del segle passat, que desprès del esfondrament de la Unió Soviètica (1991), els projectes comunistes van quedar obsolets. La classe treballadora ha mutat, el neoliberalisme ha fet creure a tothom que podia ser "empresari de la seva vida" i això volia dir, exaltar un individualisme que xuclava la sàvia de la solidaritat, deixant inermes els partits que havien defensat el socialisme amb rostre humà.
De tot això queda fum, malgrat que les condicions de vida de la gent en aquest món globalitzat s'ha fet precari en grau extrem. Coses que semblaven superades, ara retornen en un aire surrealista i pertorbador. La gent comprava habitatges de protecció oficial, calia fer molts esforços, els tipus de interès eren elevadíssims (13-16%), però la gent estalviava, les sous, malgrat tot, donen per entrampar-se en l'habitatge i el cotxe. Hi havia el motor de la meritocràcia, i la gent veia futur, malgrat la perspectiva política molt magra. Tothom va juga al conte de la lletera, venen el pis per comprar-se un més gran. Així és va construir una generació. I al costat d'aquesta generació el PSUC existia.
Ara l'antiga seu de ICV ha queda en mans dels bancs. El neocapitalisme sense rostre humà, no dona peu a cap opció per la utopia. Al ritme que anem, la política serà un espai de simulació perquè els mil milionaris facin el que ara mateix fan, enriquir-se a costa de tots nosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada