Política i societat

  Junts per Catalunya vol al PP a la Moncloa. Així podrà exhibir perfil de víctima. Però llavors, seran irrellevants a Madrid. Junts vol fer maximalisme i això s'ha li dona força bé. Però, la seva obsessió per demanar un mandat exclusiu del president del govern, com la moció de confiança, demostra la falta d'interès per arribar a acords -de mínims- a mig termini. PP i Vox esperen que el innombrable Puidgemont, faci la feia bruta per ells. Amb aquest context les paraules de  Turull  " A Catalunya la gent vol cobrar millor i no treballar menys ", sonen a patronal què pel que sembla és ànima de Junts. De fet, Turull no sap del cert el que vol la gent. Potser, volen millors infraestructures, la construcció d'habitatge públic, major cobertura per la sanitat, més inversió en educació, menys traves burocràtiques, de segur, menys teatre i més honestedat en la política. I això va per uns i pels altres, és clar.

Quisiera comentar brevemente la fotografía del Magistrado Llarena. La prensa utiliza la fotografía en cuestión para ilustrar la personalidad del Magistrado. Llama poderosísimamente la atención el piano que está a su izquierda. Un piano de cola. No elucubraré sobre la marca. Nadie acompaña al Magistrado en su comparecencia. No hay música de fondo. Tal vez hubiera tenido gracia que el pianista pudiese tocar unos acordes, según las explicaciones del Magistrado. Tonos lúgubres si habla de los desplantes de la judicatura belga o alemana. Sobre este tema, la partida sigue su curso. No habría que dar nada por sentado. En la mesa tiene lo que parece una grabadora. Descarto que sea un mando a distancia. Parece un vestíbulo de un hotel de "categoría". No parece el lugar más adecuado para que el Magistrado hable de asuntos jurídicos. Es posible que estuviera hablando de cualquier otra cosa. No lo sé. Lo que sí sé, es que el Magistrado desafina de forma reiterada, cuando sigue ob...