Salta al contingut principal

Albúm familiar


Quisiera comentar brevemente la fotografía del Magistrado Llarena. La prensa utiliza la fotografía en cuestión para ilustrar la personalidad del Magistrado. Llama poderosísimamente la atención el piano que está a su izquierda. Un piano de cola. No elucubraré sobre la marca. Nadie acompaña al Magistrado en su comparecencia. No hay música de fondo. Tal vez hubiera tenido gracia que el pianista pudiese tocar unos acordes, según las explicaciones del Magistrado. Tonos lúgubres si habla de los desplantes de la judicatura belga o alemana. Sobre este tema, la partida sigue su curso. No habría que dar nada por sentado. En la mesa tiene lo que parece una grabadora. Descarto que sea un mando a distancia. Parece un vestíbulo de un hotel de "categoría". No parece el lugar más adecuado para que el Magistrado hable de asuntos jurídicos. Es posible que estuviera hablando de cualquier otra cosa. No lo sé. Lo que sí sé, es que el Magistrado desafina de forma reiterada, cuando sigue obstinadamente su machacona canción sobre la denegación de libertad para Jordi Turul y Josep Rull. No me extraña que el pianista no quisiera acompañarlo.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.