El llop i les pors ancestrals, podia ser un títol per una història desafortunada on les bones animes volien reintegrar al llop el paisatge de Catalunya. A qui se'l va ocórrer aquesta idea tant brillant? Al segle XIX, potser hi havia llops, però amb la intensificació urbana, el llop va acabant de ser exterminat. Però gràcies a un esperit no sé com qualificar-lo, si ximple o irresponsable o inconscient, el cas, és que la seva reintroducció genera problemes. No podia ser d'altre manera. El llop és una animal salvatge, necessita caçar i és inevitable que les seves preses estiguin en ramats. El segle XIX en l'àmbit rural hi havia una lluita molt desigual entre l'home i la bestia, però ara, en el segle XXI, el llop no te opcions, perquè no te espais per moure's en llibertat. Malgrat el temps transcorregut, la por ancestral encara existeix.