El llop i les pors ancestrals, podia ser un títol per una història desafortunada on les bones animes volien reintegrar al llop el paisatge de Catalunya. A qui se'l va ocórrer aquesta idea tant brillant? Al segle XIX, potser hi havia llops, però amb la intensificació urbana, el llop va acabant de ser exterminat. Però gràcies a un esperit no sé com qualificar-lo, si ximple o irresponsable o inconscient, el cas, és que la seva reintroducció genera problemes. No podia ser d'altre manera. El llop és una animal salvatge, necessita caçar i és inevitable que les seves preses estiguin en ramats. El segle XIX en l'àmbit rural hi havia una lluita molt desigual entre l'home i la bestia, però ara, en el segle XXI, el llop no te opcions, perquè no te espais per moure's en llibertat. Malgrat el temps transcorregut, la por ancestral encara existeix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada