Política i societat

 

  Un nou cas de lawfare s'ha destapat, en aquest cas, les víctimes son de Podem (2015-2016), quan el PP i M.Rajoy era president del govern. Una causa general, a la recerca de trobar el que fos, per desacreditar la formació d'esquerra. No va haver ordres de cap jutge per fer els seguiments. Això va ser una cacera particular d'un partit i un president il·luminat que ho feien per el be d'Espanya. I desprès el Procés. Algú pensa que això anirà molt lluny? El ministre del Interior era Jorge Fernández Díaz, un autèntic patriota. Tothom sap on arribarà la causa. Desprès l'Ayuso diu que el PSOE es totalitari, llavors, què son ells?

  Una de les avantatges d'estar a  l'oposició és que es té temps. Convocar manifestacions els diumenges abans d'anar al vermut o havent sortit de l'església per veure's amb els amics o coneguts, és sempre una bona opció, sobretot, si el temps ajuda. Aquesta nova concentració, ara si podem dir que "els carrers son sempre nostres!" els dirigents del PP, Vox s'ha quedat, els seus dirigents en un segon pla per no destorbar el lideratge capi disminuït de Feijóo. El PP ha introduït la figura del terrorista sense cap víctima. I això és un problema. La Llei d'amnistia és ara mateix el cavall de batalla, darrera de tot això, Catalunya i la ferida del 1-O del 2017. No s'ho poden treure del cap, la gent li va perdre la por al Estat, i això no s'oblidarà fàcilment, no mentre la plana major del Lawfare del Estat sigui en actiu.

  M.Rajoy i Jorge Fernández Díaz son dos personatges indignes que van construir una policia patriòtica per l'Operació Catalunya. La premsa patriòtica també va fer d'altaveu de les mentides que en qualsevol altre país hauria acabat amb el govern, però ací, a Espanya, no hi ha possibilitat de dimissió perquè això és veu com admissió dels fets i ells som servidors fidelíssims de les clavegueres del Estat. Difícil que tot el que van fer sortí a la llum, perquè a la judicatura també hi ha jutges patriòtics que faran el impossible perquè la causa tiri endavant. Lawfare primer amb el PSOE -cas GAL- i ara el PP -Operació Catalunya-. Les dues expressen una manera de fer massa arrelada dins de les estructures del Estat. I l'independentisme és l'últim obstacle per transitar cap a un autoritarisme postdemocràtic, malgrat els intents de Pedro Sánchez per adreçar molt tímidament aquesta deriva.