Passa al contingut principal

Operació Catalunya: Lawfare de manual

 




M.Rajoy i Jorge Fernández Díaz son dos personatges indignes que van construir una policia patriòtica per l'Operació Catalunya. La premsa patriòtica també va fer d'altaveu de les mentides que en qualsevol altre país hauria acabat amb el govern, però ací, a Espanya, no hi ha possibilitat de dimissió perquè això és veu com admissió dels fets i ells som servidors fidelíssims de les clavegueres del Estat. Difícil que tot el que van fer sortí a la llum, perquè a la judicatura també hi ha jutges patriòtics que faran el impossible perquè la causa tiri endavant. Lawfare primer amb el PSOE -cas GAL- i ara el PP -Operació Catalunya-. Les dues expressen una manera de fer massa arrelada dins de les estructures del Estat. I l'independentisme és l'últim obstacle per transitar cap a un autoritarisme postdemocràtic, malgrat els intents de Pedro Sánchez per adreçar molt tímidament aquesta deriva.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.