Política i societat

  La guerra bruta contra l'independentisme segueix acumulant proves. CNI, Govern de M.Rajoy, Andorra i els EUA participant en una operació fictícia per desacreditar els Pujol, i per extensió fer creure a l'opinió espanyola que Andorra i el seu banc -Banca Privada d'Andorra i la seva filial, Banco de Madrid- acumulaven diners en negre dels principals responsables polítics del independentisme. Per fer-ho més creïble van inventar-se el fet que aquest banc feia blanqueig de capitals del narcotràfic  " de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d'oligarques russos *". Amb aquest informació -falsa- els EUA va donar els vist i plau per intervenir el banc, el que no sabien els nord-americans és que tot aquest muntatge era per accedir-hi a les comptes del independentistes. De tot això el Ministeri del Interior del Jorge Fernández Díaz, mitjançant el sempitern Villarejo , dona part al seu altaveu mediàtic, El Mundo que el juliol de 2014 va publicar-ho dis...

La vinyeta d'en Ferreres, explica amb precisió quirúrgica al què hi ha al darrera del PSC-PSOE. Girem full volen, oblidar-nos del 1-O (2017), del 155, d'exili, de la repressió per terra, mar i aire. Seguim parlant de federalisme i tot allò que li agrada al PSC-PSOE. Cants de sirenes, en un mar fos i ple d'ira el PP i Vox volen fer caure a Pedro Sánchez i a tots que no siguin com ells. Així, les eleccions catalanes, s'han quedat en fora de joc: o Pedro Sánchez o Puigdemont. S'ha oblidat, tota la resta de problemes gravíssims que te Catalunya: dèficit pressupostari, RENFE, habitatge, infraestructures, llegua catalana, pobresa i marginalitat, immigració. El 12 de maig, és a dir, aquest diumenge, tenim la possibilitat d'expressar les nostres opcions polítiques, saben que amb els pactes, els maximalismes no serveixen per res i val més un pacte que sigui de mínims, però que es puguin complir.     

  La imatge mostra a Clara Ponsatí i Jordi Graupera entrevistats per Carla Turró al Ara. Una entrevista surrealista, en sentit que la nova opció independentista Alhora. Un nom també surrealista. Per ells, que van en sintonia, això diuen, aquesta opció independentista, és la bona. Així, Clara Ponsatí pot dir tranquil·lament: "  És l'única opció independentista. Les altres han demostrat, amb els fets, que no saben com fer-la, i alguns ni tan sols volen ". Aquesta afirmació sembla afirmar una puresa ideològica que la resta no entenen. La psicopatologia de les diferències apareix sense manies. Perquè a la pregunta: " I vostès com farien la independència? — C.P.: Amb una majoria social i un control de les institucions. Com s'havia d'haver fet l'octubre del 2017. — J.G.: Aquesta pregunta s'aguanta sobre la presumpció que ens bombardejaran. Si no, quina dificultat hi ha? Un govern declara la independència, té el control de les institucions, de l'ordre pú...

 

  M.Rajoy i Jorge Fernández Díaz son dos personatges indignes que van construir una policia patriòtica per l'Operació Catalunya. La premsa patriòtica també va fer d'altaveu de les mentides que en qualsevol altre país hauria acabat amb el govern, però ací, a Espanya, no hi ha possibilitat de dimissió perquè això és veu com admissió dels fets i ells som servidors fidelíssims de les clavegueres del Estat. Difícil que tot el que van fer sortí a la llum, perquè a la judicatura també hi ha jutges patriòtics que faran el impossible perquè la causa tiri endavant. Lawfare primer amb el PSOE -cas GAL- i ara el PP -Operació Catalunya-. Les dues expressen una manera de fer massa arrelada dins de les estructures del Estat. I l'independentisme és l'últim obstacle per transitar cap a un autoritarisme postdemocràtic, malgrat els intents de Pedro Sánchez per adreçar molt tímidament aquesta deriva.

  El PP, el perdedor de les últimes eleccions generals celebrades al 23 de juliol del 2023, treu temps, ara li sobre molt de temps, per plantejar-se qüestions constitucionals, com si ells fossin el TC. Tal com van les coses el CGPJ controlar per el PP i caducat el seu mandat des de fa cinc anys, vol fer campanya contra tots els que pensem diferent a Catalunya i al País Basc. Tot delicte excepte ser monàrquic, fatxa, o combrega amb rodes de molí del propi PP. Així, la meitat dels catalans, fora de la llei. Deuen pensar que és fotin. Sembla que des de fora de Catalunya l'únic que tenim que fer és pagar i callar. El PP vol tornar a integrar a Vox, i per això, cal anar més al extrem on ja estan ara mateix. La deriva autocràtica no és farà més dèbil, al contrari, cada vegada serà més forta. A Feijóo li resulta més fàcil parlar amb narcos que amb independentistes, excepte el Sr. Daniel Sirera. però aquest no compta massa a Madrid.  

  A vui hi ha la cimera hispano-francesa a Barcelona. Això no tindria massa transcendència, sinó fos perquè des de el Govern de Sánchez, han dit que el procés s’ha acabat. Per això hi ha convocada una manifestació del independentisme per contradir les paraules del executiu. Sembla que no som capaços de posar-nos d’acord, excepte, en la reacció, som reactius, potser no tenim més que això. Des de primeres hores s’han concentrat al costat de la cimera al MNAC a Montjuïc, cents de manifestants. Potser la premsa de Madrid, dirà que ha punxat el independentisme, però ja s’ha sap que si fossin un milió, no sortiria a la premsa.  Junqueras ha tingut que sentir com l’escridassaven, al igual que Sánchez al arribar al MNAC per la cimera. És evident que en el sí del independentisme hi ha una fractura emocional i política de molt difícil solució. Carles Riera ha dit a propòsit de l’escridassada: "Diferències, totes. Però no ens confonguem d'enemic". Val a dir que no hi ha enemics, per...

 

  M'he llegit els comentaris (62) dels lectors del Ara. Com jo no tinc la vareta màgica per fer la independència -perquè no n'hi ha-, cal fer política. Diu Josep Maria Esquirol: "El nostre horitzó personal i polític el tenim a mig pam". Aquest mig pam, requereix de coratge i esperança, i bona part de les opinions sembla que s'han quedat sense. Algú vol, la independència al estil del que va passar a Iugoslàvia? Masses parlant de covardia. Potser que parlin per ells. Jo vaig veure al 1-O, molta gent valenta, què esperava la arribada de la GC, per exemple. L'Estat  va agafar pànic, perquè la ciutadania què va anar a votar, no tenia por a la repressió -millor dit, si tenia, però també volia anar a aquest mig pam del que parlava Esquirol. La classe política, és un reflexa de la pròpia societat.  A més, vivim en un món global, i això ens deixa en una posició feble, també a Espanya. Cada Diada n'hi ha moltes com diu Toni Soler. No cal anar set milions de manifest...

  El Parlament de Catalunya te menys pes que qualsevol consell d'administració d'una empresa. Si, té el DOGC, però es converteix en paper mullat quan qualsevol negociat del Estat vol posar-hi cullerada, sigui el JEC, que no es cap instància jurídica, i el Parlament plega veles i no lluita amb les armes del propi Estat, via jurídica. Va deixar caure ni més ni menys que al President de la Generalitat, per tenir un llaç groc a la balconada del Palau de la Generalitat, amb el cas de Juvillà (CUP) per els mateixos motius, ni hi cap instància del Estat que volgui emparar el drets dels catalans i pel que sembla tampoc al Parlament. El cas de Juvillà es d'allò més extravagant. Desobeir una resolució de la JEC, suposa donar com bona, una decisió simplement, prevaricadora. Si hagués tingut el retrat de Franco, per exemple, no hauria passat res de res, però estem, encara, en mode "¡ A por ellos !". Així que carregar-te un diputat electe és molt fàcil, si es independentista. ...

  Els somnis de la dreta mediàtica:  els carrers buits de manifestants independentistes

  No som tan bons com volen fer creure a tothom. Junts no ha guanyat les eleccions, però fa com si les hagués guanyades. Escoltant un dels seus portaveus, sembla què volen què vagin tots a la presó. Tot és per el poder, magra, molt magra, tenint en compte què el poder està a Madrid. Junts vol respecta, però quin respecta té per Aragonès? Segueixen lluiten per l'hortet, quant el camp, ja té propietari. Volen encarà la independència, però no serà ara, no poden donar marxa enrere, el 1-O del 2017 està lluny, però la gent no oblida, amb això tindria que valdrà per tots. I posar-se a treballar per tots, Catalunya va més enllà què el Consell per la República. Dona vergonya aliena veure aquest espectacle recorrent entre grups independentistes. Potser, si què valdria la pena intentar altres opcions, en política, sempre s'ha d'escollir entre el mal menor.

Criada massa l’atenció que la GC i la Fiscalia vegin terrorisme on ningú ho veu? Perquè aquesta dèria per unir terrorisme i independentisme? Tot el desplegament mediàtic desapareix quant els presumptes – no ho diuen mai- son absolts o alliberats per instàncies judicials de rang més proper els judicables? La llei, ho indica com un dret fonamental, però l’anomalia de la AN, ho trastoca tot. El propi TS, és va saltar aquesta norma constitucional 24.1 i 24.2. Jordi Cuxart i Jordi Sánchez, no eren aforats, i malgrat tot, varen ser jutjats per l’última instància (TS). Això, és un autèntic disbarat jurídic, què sembla que a ningú hagi preocupat gaire.   El “A por ellos” policial-jurídic-mediàtic segueix en peu. De la mateixa manera que el govern del PP va insistir-hi que els atemptats del 11 de març del 2004 eren obra d’ETA, malgrat que hores desprès ningú avalava la tesi del govern, ells vàrem mentir i mantenir el seu relat, ajudats per els mitjans afins, ara, el relat de la ...

Una constatació, hi ha un mur de silenci sobre el judici pel Procés i el seu càstig al seus líders, per part d'una inexistent intel·lectualitat espanyola. Més enllà de les opcions polítiques, sobte el distanciament per la sort de les polítics catalans i el seus representants de la societat civil. No cal ser independentista per veure el trencament de totes les lleis per poder castigar un moviment pacífic i transversal.     Què ha passat per part de la intel·lectualitat espanyola? Hi ha hagut excepcions, però el silenci és to general, com va dir un "esto, me cae lejos". Potser si fos Palestina, o el poble saharaui, o el que sigui, potser si trobarien més ressò. El problema és de incomprensió. Les reivindicacions de independència, por part d'una part del poble de Catalunya, els ha deixat sense alè, perquè són les reivindicacions més revolucionaries que mai s'han fet.   Qui estan a la presó, amb excepció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, són els repres...