Passa al contingut principal

Murs de silenci


Una constatació, hi ha un mur de silenci sobre el judici pel Procés i el seu càstig al seus líders, per part d'una inexistent intel·lectualitat espanyola. Més enllà de les opcions polítiques, sobte el distanciament per la sort de les polítics catalans i el seus representants de la societat civil. No cal ser independentista per veure el trencament de totes les lleis per poder castigar un moviment pacífic i transversal.    

Què ha passat per part de la intel·lectualitat espanyola? Hi ha hagut excepcions, però el silenci és to general, com va dir un "esto, me cae lejos". Potser si fos Palestina, o el poble saharaui, o el que sigui, potser si trobarien més ressò. El problema és de incomprensió. Les reivindicacions de independència, por part d'una part del poble de Catalunya, els ha deixat sense alè, perquè són les reivindicacions més revolucionaries que mai s'han fet.  

Qui estan a la presó, amb excepció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, són els representants de la voluntat dels catalans que els varem votar. Com no podem ficar a la presó a tothom, s'han acarnissat amb els polítics que representa el electorat independentista. El model de la Transició és va acabar amb la STC (2010). Des de llavors, el silenci envaeix les instàncies que en qualsevol país hi hauria pogut haver.


Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,

Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era socialdemòcrata,

Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,

Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n'era, de jueu,

Quan vingueren per 
    No quedava ningú, que pogués protestar.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.