Passa al contingut principal

Murs de silenci


Una constatació, hi ha un mur de silenci sobre el judici pel Procés i el seu càstig al seus líders, per part d'una inexistent intel·lectualitat espanyola. Més enllà de les opcions polítiques, sobte el distanciament per la sort de les polítics catalans i el seus representants de la societat civil. No cal ser independentista per veure el trencament de totes les lleis per poder castigar un moviment pacífic i transversal.    

Què ha passat per part de la intel·lectualitat espanyola? Hi ha hagut excepcions, però el silenci és to general, com va dir un "esto, me cae lejos". Potser si fos Palestina, o el poble saharaui, o el que sigui, potser si trobarien més ressò. El problema és de incomprensió. Les reivindicacions de independència, por part d'una part del poble de Catalunya, els ha deixat sense alè, perquè són les reivindicacions més revolucionaries que mai s'han fet.  

Qui estan a la presó, amb excepció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, són els representants de la voluntat dels catalans que els varem votar. Com no podem ficar a la presó a tothom, s'han acarnissat amb els polítics que representa el electorat independentista. El model de la Transició és va acabar amb la STC (2010). Des de llavors, el silenci envaeix les instàncies que en qualsevol país hi hauria pogut haver.


Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,

Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era socialdemòcrata,

Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,

Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n'era, de jueu,

Quan vingueren per 
    No quedava ningú, que pogués protestar.

(Martin Niemöller)




Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]
Publica un comentari a l'entrada
Més informació