Passa al contingut principal

El Parlament de paper

 


El Parlament de Catalunya te menys pes que qualsevol consell d'administració d'una empresa. Si, té el DOGC, però es converteix en paper mullat quan qualsevol negociat del Estat vol posar-hi cullerada, sigui el JEC, que no es cap instància jurídica, i el Parlament plega veles i no lluita amb les armes del propi Estat, via jurídica. Va deixar caure ni més ni menys que al President de la Generalitat, per tenir un llaç groc a la balconada del Palau de la Generalitat, amb el cas de Juvillà (CUP) per els mateixos motius, ni hi cap instància del Estat que volgui emparar el drets dels catalans i pel que sembla tampoc al Parlament.

El cas de Juvillà es d'allò més extravagant. Desobeir una resolució de la JEC, suposa donar com bona, una decisió simplement, prevaricadora. Si hagués tingut el retrat de Franco, per exemple, no hauria passat res de res, però estem, encara, en mode "¡A por ellos!". Així que carregar-te un diputat electe és molt fàcil, si es independentista.  Les declaracions de la Presidenta del Parlament son indignes. Son indignes totes les forçes independentistes que contínuament es tiren trets el peu. No hi ha uns serveis jurídics? Llavors cal lluitar amb les lleis disponibles, ja sabem que es retorçaran per fer venir be el relat, però això donaria raons, a la UE.

Una última reflexió. Si Juvillà, si no fos independentista, no hi hauria cap cas Juvillà; sabia que no podria continuar exercint de diputat per la seva malaltia, calia fer aquesta posada en escena? O volia fer que tothom caigués en el parany de la CUP?.    

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...