Política i societat

  La JEC diu que el Cara al sol, sí, però que les estelades en una rotonda, no . És tota una actualització d’aquells versos de Sagarra: “L’estraperlisme prospera, ve el divuit de juliol, i tot cantant Cara al sol, ens van donant pel darrere”. (Ara.cat, Antoni Bassas, Ve el divuit de juliol . 10/7/23)

  El Parlament de Catalunya te menys pes que qualsevol consell d'administració d'una empresa. Si, té el DOGC, però es converteix en paper mullat quan qualsevol negociat del Estat vol posar-hi cullerada, sigui el JEC, que no es cap instància jurídica, i el Parlament plega veles i no lluita amb les armes del propi Estat, via jurídica. Va deixar caure ni més ni menys que al President de la Generalitat, per tenir un llaç groc a la balconada del Palau de la Generalitat, amb el cas de Juvillà (CUP) per els mateixos motius, ni hi cap instància del Estat que volgui emparar el drets dels catalans i pel que sembla tampoc al Parlament. El cas de Juvillà es d'allò més extravagant. Desobeir una resolució de la JEC, suposa donar com bona, una decisió simplement, prevaricadora. Si hagués tingut el retrat de Franco, per exemple, no hauria passat res de res, però estem, encara, en mode "¡ A por ellos !". Així que carregar-te un diputat electe és molt fàcil, si es independentista. ...

Ahir al Parlament és va fer pales la esquizofrènia política del independentisme. Sort de la gent que està per sobre de tota aquesta comèdia vergonyosa. La voluntat de poder –més aviat minse- de Junts i ERC –molt comprensible des de l’òptica dels partits polítics-, fa sentir les misèries de la política en minúscules. [ Ayer en el Parlamento se hizo evidente la esquizofrenia política del independentismo. Suerte de la gente que está por encima de toda esta comedia vergonzosa. La voluntad de poder -más bien escasa- de Junts y ERC -muy comprensible desde la óptica de los partidos políticos-, hace sentir las miserias de la política en minúsculas. ] En el sí del independentisme hi ha, malgrat el mantra, anava a dir mandra, de l’unitat, tres estratègies força contradictòries. La primera es la de Junt per Catalunya. Segons ells –si ho interpreto bé- cal pressionar al govern del Estat per aconseguir d’independència, val la confrontació i els sacrificis inevitables que el Estat ...

[El Tribunal Supremo obvia a la Fiscalía y deja a Torra sin escaño] ¡Cuánta prisa tiene el TS de dejar sin efecto lo que la ciudadanía voto en su momento! La culpa es de una pancarta que a juicio de la JEC es causa de la inhabilitación, a pesar que la JEC no tiene competencia. Ahora, el TS –Sala Contencioso-Administrativa-, salva el honor de la JEC. Un desaguisado que se soluciona por elevación a otro desaguisado. Todo esto tiene un nombre, prevaricación. ¡Por la Unidad de España se hace cualquier cosa!

La JEC acaba de inhabilitar al President de la Generalitat. La decisión es una aberración jurídico-política de primer orden. Lo que pasa es que desde que el TS ha prevaricado en el asunto de Oriol Junqueras, cualquier medida contra Cataluña y por la unidad de España se da como válida. El JEC no un tribunal que pueda proceder a inhabilitar a un Presidente de una CCAA. Para la inhabilitación se requiere una Sentencia. Pero no importa, lo que importa es el efecto patriótico del hecho. ¿Qué tendrá que hacer el TS? La causa es una pancarta en el balcón de la Generalitat. Una pancarta que no podía vota a Torra o cualquier eslogan político partidista. Era una pancarta genérica sobre los presos políticos. ¿Desobedecer el requerimiento judicial, supone nada menos que la soberanía popular se la pasen por el forro de las togas? Pablo Casado anuncia que el JEC retira la condición de eurodiputado. ¿Cómo sabe esta primicia el Sr. Casado? El JEC ha matado dos pájaros de un tiro....