Passa al contingut principal

Escridassada a Sánchez i Junqueras

 


Avui hi ha la cimera hispano-francesa a Barcelona. Això no tindria massa transcendència, sinó fos perquè des de el Govern de Sánchez, han dit que el procés s’ha acabat. Per això hi ha convocada una manifestació del independentisme per contradir les paraules del executiu. Sembla que no som capaços de posar-nos d’acord, excepte, en la reacció, som reactius, potser no tenim més que això. Des de primeres hores s’han concentrat al costat de la cimera al MNAC a Montjuïc, cents de manifestants. Potser la premsa de Madrid, dirà que ha punxat el independentisme, però ja s’ha sap que si fossin un milió, no sortiria a la premsa. 

Junqueras ha tingut que sentir com l’escridassaven, al igual que Sánchez al arribar al MNAC per la cimera. És evident que en el sí del independentisme hi ha una fractura emocional i política de molt difícil solució. Carles Riera ha dit a propòsit de l’escridassada: "Diferències, totes. Però no ens confonguem d'enemic". Val a dir que no hi ha enemics, però la CUP li agrada aquesta classe de dialèctica., per això son tan absolutament sobrers per l’independentisme. 


Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació