Salta al contingut principal

Adrià Carrasco



Criada massa l’atenció que la GC i la Fiscalia vegin terrorisme on ningú ho veu? Perquè aquesta dèria per unir terrorisme i independentisme? Tot el desplegament mediàtic desapareix quant els presumptes – no ho diuen mai- son absolts o alliberats per instàncies judicials de rang més proper els judicables? La llei, ho indica com un dret fonamental, però l’anomalia de la AN, ho trastoca tot. El propi TS, és va saltar aquesta norma constitucional 24.1 i 24.2. Jordi Cuxart i Jordi Sánchez, no eren aforats, i malgrat tot, varen ser jutjats per l’última instància (TS). Això, és un autèntic disbarat jurídic, què sembla que a ningú hagi preocupat gaire. 


 El “A por ellos” policial-jurídic-mediàtic segueix en peu. De la mateixa manera que el govern del PP va insistir-hi que els atemptats del 11 de març del 2004 eren obra d’ETA, malgrat que hores desprès ningú avalava la tesi del govern, ells vàrem mentir i mantenir el seu relat, ajudats per els mitjans afins, ara, el relat de la dreta extrema i tots els que hi donen suport, mantenen el relat del terrorisme per referir-se al moviment independentista. La guerra bruta, segueix el seu curs. Sort en tenim què el govern més progressista de la història està fent el que cal per aturar-ho !

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.