El cas de J.Andic, sembla una col•lecció de indicis molt tènue. No hi ha testimonis, ni càmeres, sinó la paraula del únic testimoni que va veure com el pare s’estimbava en el passeig que van fer per Montserrat. És la paraula del principal testimoni enfront les investigacions policials. Sembla que el fill va anar dies abans a fer el recorregut. A la policia li sembla una prova de la seva participació en el presumpte crim. Potser volia veure com era el recorregut, per dir-li al pare si podía fer-ho. No hi ha manera de contradir-lo. Potser estem davant del crim perfecta. O simplement, va ser una accident. A l’hora de condemnar en un procediment penal, cal que les proves siguin prou contundents per desvirtuar la presumpció d’innocència (art.24.2.CE). PD: El jutge instructor li ha posat una fiança d'un milió de euros, per no anar a la presó. Cal pensar que si hagués proves del presumpte delicte, no hauria concedit la llibertat provisional.