Salta al contingut principal

Andic davant del precipici

 


El cas de J.Andic, sembla una col•lecció de indicis molt tènue. No hi ha testimonis, ni càmeres, sinó la paraula del únic testimoni que va veure com el pare s’estimbava en el passeig que van fer per Montserrat. És la paraula del principal testimoni enfront les investigacions policials. Sembla que el fill va anar dies abans a fer el recorregut. A la policia li sembla una prova de la seva participació en el presumpte crim. Potser volia veure com era el recorregut, per dir-li al pare si podía fer-ho. No hi ha manera de contradir-lo. Potser estem davant del crim perfecta. O simplement, va ser una accident. A l’hora de condemnar en un procediment penal, cal que les proves siguin prou contundents per desvirtuar la presumpció d’innocència (art.24.2.CE).


PD: El jutge instructor li ha posat una fiança d'un milió de euros, per no anar a la presó. Cal pensar que si hagués proves del presumpte delicte, no hauria concedit la llibertat provisional.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació