Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Nacionalisme

Les mil cares de Josep Pla

  Josep Pla en el seu periple italià al estiu de 1922, escriu un article a La Publicidad, "Patriotismo*" el 20 de juliol. En aquest article diu el següent: "Si, como catalán, soy nacionalista, debo confesar que no me es simpático el nacionalismo como doctrina general, que no puedo con el nacionalismo filosófico. Si yo fuera italiano o francés o alemán, no sería nacionalista, como no lo serán, sin duda, los catalanes del siglo veintitrés o veinticuatro, es decir los catalanes que nazan cuando Cataluña goce de independencia completa. Entonces, un catalán podrá permitirse el lujol de llamarse ciudadano del planeta. Y sólo entonces, solo a través del mundo, podrá sentir plenamente las ventajas de ser catalán. (...) Porque un nacionalista -excepto un nacionalista calatán- es un hombre profundamente antipático**." (pàg.304)

Les set diferències: Madrid vs Barcelona

  "Catetos, la cultura es universal" (Ayuso) Ara ha estat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ho ha definit com una "bestiesa" i ha dit que és una "polèmica absurda que sempre promou el nacionalisme".

Hi ha nacionalismes bons i dolents (català)

  Vargas Llosa arengant a les tropes, mentre Salvador Illa escolta amb molta atenció (2017) La mort de Mario Vargas Llosa  és una mort irreparable. Això si, queda la seva monumental obra. Antoni Bassas fa un comentari contingut i enraonat del seu perfil més polític. Diu Vargas Llosa en el seu discurs  d'acceptació del Nobel, el 2010: “No s’ha de confondre el nacionalisme d’orelleres i el seu rebuig a l’altre, sempre llavor de violència, amb el patriotisme , sentiment sa i generós d’amor a la terra on un veié la llum, on visqueren els seus ancestres i es forjaren els primers somnis, paisatge familiar de geografies, éssers estimats i acudits que es converteixen en fites de la memòria i escuts contra la solitud. La pàtria no són les banderes ni els himnes, sinó un grapat de llocs i persones que poblen els nostres records i els tenyeixen de malenconia, la sensació càlida que, no importa on siguem, hi ha una llar a la qual podem tornar ”. Com bé diu Bassas, aquesta definic...