Política i societat

  Estem a divendres i pel que sembla les investigacions sobre l'apagada general de llum a la península Ibèrica (dilluns 28/4/25), encara pot arribar a trigar mesos! Es possible que que la xarxa elèctrica -distribució d'electricitat-, hagués parat el interruptor? La culpa diuen alegrement és que hi ha excés de energies renovables i el sistema no està preparat per integrar-la, malgrat els canons que tenim que pagar el rebut de l'electricitat des de fa dècades*! Al temps que les energies renovables augmenten el seu pes, hi ha en marxa una campanya per augmentar la vida de les centrals nuclears. Ací, totes les veus es mouen per interessos, molt legítims, però també molt interessats. Recorden quan els nostres dirigents polítics van dir-nos per activa  i per passiva que el nostre sistema bancari era l'enveja del món? També hem sentit que el nostre sistema elèctric, la paraula que es van empescar era robust, però el cas es que va fer figa. Pel que sembla queda descartat l'...

  Les elèctriques estan desolades, la Ministra Ribera ha dit: " No s'ha mostrat en absolut cap empatia social i, malgrat que sembli una broma, l'empatia social també cotitza a la borsa així que confio que aquest comportament es corregeixi"  . La borsa ha reaccionat fent pujar els valors de les companyies poc empàtiques. El govern més progressista de la història -ho diuen ells-, tindrà el honor de veure com el preu de l'electricitat s'enfila a records històrics, mentre la Ministra Ribera  de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera, ha tranquil·litzat els pocs empàtics gestors i accionistes que no regularan el mercat imposant preus màxim ni mínims. Sort que son social-comunistes! Millor apagar el ordinador, qualsevol aparell elèctric, i començar a pensar en les espelmes de tota la vida, fins què aquestes també comencin a pujar el seu preu, per l'increment de la demanda de les espelmes. Un clàssic de oferta i demanda!

  Tinc què estar preocupar per la possible fusió del BBVA-Sabadell? No tinc compte al Banc de Sabadell. Es veu què la seu social, no es troba a Catalunya, sinó què arran del 1-O (2017), amb una operació d’Estat, les entitats financeres van anar a altres lloc de la península ibèrica. En el cas de Banc Sabadell, a Alacant. Encara segueix allà, potser per sempre.  Ja sabem què els Banc tenen una única preocupació, la seva. Et poden desnonar si no pagues la hipoteca, malgrat que hagis pagat tota la vida. Son negocis! Dirien. Així, què tant si és una absorció o qualsevol altre formula, el ciutadà, poca cosa pot dir. Això, si, tot plegat pinta un marc de oligopoli, què és ja un clàssic en el serveis. Sort tenim d’Europa i els tipus d’interès baix, encarà m’han recordo com el nostre director d’una sucursal bancaria, encarà deia que el euríbor pujaria i ens deixaria arruïnat a tothom. Aquesta entitat encara existeix, però amb un altre nom, i nosaltres vàrem ca...