Estem a divendres i pel que sembla les investigacions sobre l'apagada general de llum a la península Ibèrica (dilluns 28/4/25), encara pot arribar a trigar mesos! Es possible que que la xarxa elèctrica -distribució d'electricitat-, hagués parat el interruptor? La culpa diuen alegrement és que hi ha excés de energies renovables i el sistema no està preparat per integrar-la, malgrat els canons que tenim que pagar el rebut de l'electricitat des de fa dècades*! Al temps que les energies renovables augmenten el seu pes, hi ha en marxa una campanya per augmentar la vida de les centrals nuclears. Ací, totes les veus es mouen per interessos, molt legítims, però també molt interessats. Recorden quan els nostres dirigents polítics van dir-nos per activa i per passiva que el nostre sistema bancari era l'enveja del món? També hem sentit que el nostre sistema elèctric, la paraula que es van empescar era robust, però el cas es que va fer figa. Pel que sembla queda descartat l'atac ciberterrorista, queda llavors el propi entramat del oligopoli elèctric, participat fins el moll de l'os per els bancs. Quin còctel !
*Per això, com diu amb un article del 2020, parlant del plans del govern per la transició energètica:
"el PNIEC (Plan Nacional Integrado de Energía y Clima) presentado con pompa y circunstancia en Bruselas es el más avanzado, el más comprometido y el más lustroso. A grandes rasgos, el plan se propone reducir los gases de efecto invernadero en un 23% en 2030 respecto a los vertidos en 1990; alcanzar un 42% de energía renovable en el uso final de la energía en la próxima década; y conseguir el 74% de presencia de energía renovable en la producción de electricidad. La revisión reciente del PNIEC sitúa las inversiones necesarias para concluir la transición energética en 241.000 millones; no hay, pues, proyecto económico, educativo o sanitario que pueda competir con el energético." (El País, El estandarte medioambiental, 10/08/2020)
I què ens diu l'experiència amb la gestió d'aquests macroprojectes? La resposta del propi Jesús Mota rebla així:
"Un escéptico diría que los precedentes políticos conocidos desde 1982 revelan que en España no existe ese depósito de capacidad de gestión y negociación. Y un economista se preguntaría si España tiene la capacidad financiera para hacer frente a los planes faraónicos que propone. Así que la respuesta es no en ambos casos". (El País, El estandarte medioambiental, 10/08/2020)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada