L'article de Oskar Bañuelos, (Ara.cat, 14/7/23) explica amb precisió la trajectòria de Santiago Abascal. Un personatge monolític que no més sap parlar d'una entelèquia anomenada Espanya. És d'aquest que mai han treballat fora del paraigües d'un partit (PP). Des de Noves Generacions al País Basc fins ara no ha sortit mai del espai de la política. No sap res del món de l'empresa. El seus familiars van ser amenaçats per ETA, com la immensa majoria de la societat espanyola. Però hi ha alguns que volen capitalitzar el sofriment de tantes víctimes. Curiosament, la violència masclista ha fet més morts que ETA, per això, no vol admetre aquesta violència estructural i sistèmica contra les dones. Com el populista que és -extrema dreta-, sap connectar amb gent que se sent exclosa i menystinguda per el sistema -ell que ha estat dins d'aquest sistema-. La unitat d'Espanya és l'única recepta que te. Però això no es cap programa, i tot el que diu és preconstituciona...