Política i societat

  Ahir va haver manifestacions pel 1-Maig. Un ritual necessari però buit. CCOO i UGT van anar plegades, la seva solitud demostra les hores baixes que viu el sindicalisme. Avui s’han convertir en còmplices dels governs de torn. En un món precaritzat, amb una mà d’obra abundant, amb sous de fa vint-i-cinc anys, les sindicats és troben sense força, davant les maniobres de les grans empreses. El treball s’ha arraconat en benefici del capital. La nostre 'avantatge comparativa', son els sous baixos, procedent del treball de construcció, l'hostaleria i serveis, en bona part ocupats per els nous nouvinguts. Això vol dir, atomització de la força de treball i per tant, lluita per la supervivència. En aquestes condicions, els sindicats poca cosa poden oferir els seus afiliats. 

 “RONDA PER les xarxes un vídeo de Flaixbac en què una colla d’adolescents es mostren incapaços de respondre com es diu l’actual president de la Generalitat. Quan se’ls apunta el nom de Salvador, un respon que Espriu i un altre que Dalí. Un diu que Pedro Sánchez, però no és cap comentari irònic sobre qui governa realment en aquest racó de món, sinó pura ignorància institucional. El programa no revela si aquesta col•lecció de testimonis alegrement desorientats representava el 10% del joves que han abordat a l’entrada del Saló de l’Ensenyament o el 90%.” (pareumàquines, Àlex Gutiérrez. Ara.cat, 21/3/26) He escoltat el fragment a Catalunya Ràdio. Com diu molt be diu Àlex Gutiérrez, cal saber si representa el 10% o el 90% del joves. Segurament, si féssim la prova a adults, potser les respostes també en sorprendrien. La desconnexió de molts joves, malgrat estar enganxats a les xarxes, no serveix per informar-se sinó per evadir-se. I mentre uns semblen aliens al món on viuen, els mestres...

  Els tractors arriben a Barcelona. Manifestació de la pagesia. Les seves reivindicacions:   "la desburocratit-zació per l'excés de paperassa a què han de fer front els pagesos, l'agilització del pagament de les indemnitzacions, per exemple per la sequera, i mesures que evitin l'entrada de productes de tercers països que pressionen els preus a la baixa fins a vendre per sota del preu de cost, entre altres." (Ara.cat, 7/2/24)  S'ha venut la idea que l'alvocat d'un país exòtic és molt més barat i està a disposició del comprador tot el anys. No han dit en quines mesures, tal com vol la UE, es conreant. Autonomia alimentaria és una bona idea. Un 10% és dedica a la pagesia. Volem globalització, però països tercers, no juguen amb les mateixes regles de joc que els pagesos de la UE. Un dels problemes de la UE és que s'han llençat molts milions d'euros que han anat a propietaris de grans extensions de terra -terratinents-. Campanyes fraudulentes de lli...