(...). L'havien dut de la frontera a Barcelona fortament emmanillat, el dia 3; però fins el 8 no h va saber, com ningú a Barcelona fora dels qui estaven en el secret. Aquell dia i l'endemà intentà diverses vegades entrar al castell de Montjuïc; tot inútil. A les set del vespre del 10 el pogué veure per fi, darrera els barrots d'una reixa, a tres metres de distància: "Estava molt trinqui; en va parlar amb la seva veu clara de sempre". Dos dies després el veié altra vegada; l'havien deixada entrar en el calabós. Ell l'abraçà, ella sanglotava, ell l'encoratjava; a penes podia tenir-se en dret a causa de les ferides de l'esquena i de les cames que li havien fer durant els interrogatoris: "Ja tinc cinquanta-vuit anus", li va dir, "¿quina mort més bonica hauria pogut somniar mai?" El 14 al dematí hi hagué el consell de guerra; a ella no li van deixar entrar, s'estava a la porta. A les onze, els oficials començaven a sortir; un d...