Passa al contingut principal

La nit més fosca (1939-1975)

 



(...). L'havien dut de la frontera a Barcelona fortament emmanillat, el dia 3; però fins el 8 no h va saber, com ningú a Barcelona fora dels qui estaven en el secret. Aquell dia i l'endemà intentà diverses vegades entrar al castell de Montjuïc; tot inútil. A les set del vespre del 10 el pogué veure per fi, darrera els barrots d'una reixa, a tres metres de distància: "Estava molt trinqui; en va parlar amb la seva veu clara de sempre". Dos dies després el veié altra vegada; l'havien deixada entrar en el calabós. Ell l'abraçà, ella sanglotava, ell l'encoratjava; a penes podia tenir-se en dret a causa de les ferides de l'esquena i de les cames que li havien fer durant els interrogatoris: "Ja tinc cinquanta-vuit anus", li va dir, "¿quina mort més bonica hauria pogut somniar mai?" El 14 al dematí hi hagué el consell de guerra; a ella no li van deixar entrar, s'estava a la porta. A les onze, els oficials començaven a sortir; un d'ells era el defensor. que li digué: "És el més tranquil de tota la sala; ens avergonyeix a tots amb la seva serenitat". A les nou del vespre el defensor es presentà al pis on les monges vivien recollides: "Faci preparar l'enterrament". Ella volgué pujar altra vegada a Montjuïc; no tenia autorització, hi  entrà de totes passades. Ella va treure el cap per la lluerna del calabós: "Nena, ¿on vas? ¿Què véns a fer en aquestes hores?" Perquè ja era prop de mitjanit. Quan ella li digué que volia abraçar-lo per última vegada, replicà estranyat: "Però si això hagués de ser tot seguit, m'haurien posat en capella". Un carceller digué aleshores: "Aviat li llegiran la sentència". (...) Ja el nou dia, 15 d'octubre, apuntava sobre la mar; a dos quarts de set fou afusellat en els fossats del vel castell. S'havia descalçat per tocar amb els peus aquella terra per la qual moria*." (...)" [pàgs. 7-8]


Aquest fragment, de la novel·la de Sales, expressa millor que cap disquisició la repressió del règim de Franco. Fa cinquanta anys de la seva mort física, però avui, sembla més viu que mai. I això és una anomalia per tota la societat i per la democracia. Per cert, Franco odiava els comunistes tant com els jueus, sembla que alguns no se'n volen  en recordar. I si, hi havia  simulacres de judicis sumaríssims, tortures, afusellaments, i muntanyes de mentides.

 

*Joan Sales. El vent de la nit. 3ª ed. Club Editor. Barcelona, 1983.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...