Política i societat

  Hi ha expressions contradictòries -oxímoron-. Així, Patriotes per Europa, una frase que en el lèxic d'Orwell -1984-, implica que ells son els paladins escèptics amb la idea d'Europa. Abascal és mou en cercles del extremisme més galdós. Ell i el seu partit -la dreta de la dreta del PP-, fan pinya amb altres partits de l'extrema dreta europea i abanderen una quinta columna pro Putin.  Com potser això? No era Putin que volia destruir la Unitat d'Espanya mitjançant les forçes del mal independentista? Es possible que Abascal hagi vist en Putin un ferm partidari de la Unitat d'Espanya? En que quedem?  La societats europees estan a la deriva ideològica, perquè aquest personatges obscurs i aprenents de despostes no més volen control social. La mentida i la por son les seves fonts d'inspiració, mentre la deriva pseudodemocràtica pren força gràcies a la combinació malèfica entre despolitització, precarietat i buidatge democràtics de les institucions que es van crear, pr...

  Amor etern entre Abascal i Milei Madrid capital de l'extrema dreta mundial, això si és un bon eslògan per la propera candidatura de Madrid per el Jocs Olímpics. Vox ha estat l'amfitrió perfecta per la posada en escena d'un exhibicionisme d'una extrema dreta que vol conquerir el món occidental. I quina recepta dona els problemes de la globalització, la resposta és més Estat policial, menys drets més màniga llarga per les empreses multinacionals! es a dir, control social i llibertat sense fre per el mercat. I la gent? Ací és on la demagògia i la política del odi és donen la ma, perquè l'enemic és l'esquerra, i tot allò que segons ells, va de la mà. Però on saben extreure el pitjor de la condició humana és atiar les pors. Llavors apareixen l'espectre del altre. I l'altre sempre te rostre del pobre, mai de ric, i les pasteres i els seus tripulants, els culpables absoluts de tots el que succeeix a casa nostre. L'immigrant, és el boc expiatori perfecta. ...

  L'article de Oskar Bañuelos, (Ara.cat, 14/7/23) explica amb precisió la trajectòria de Santiago Abascal. Un personatge monolític que no més sap parlar d'una entelèquia anomenada Espanya. És d'aquest que mai han treballat fora del paraigües d'un partit (PP). Des de Noves Generacions al País Basc fins ara no ha sortit mai del espai de la política. No sap res del món de l'empresa. El seus familiars van ser amenaçats per ETA, com la immensa majoria de la societat espanyola. Però hi ha alguns que volen capitalitzar el sofriment de tantes víctimes. Curiosament, la violència masclista ha fet més morts que ETA, per això, no vol admetre aquesta violència estructural i sistèmica contra les dones.  Com el populista que és -extrema dreta-, sap connectar amb gent que se sent exclosa i menystinguda per el sistema -ell que ha estat dins d'aquest sistema-. La unitat d'Espanya és l'única recepta que te. Però això no es cap programa, i tot el que diu és preconstituciona...