Política i societat

 

  L es paraules del que vol ser president del govern d’Espanya, demostra o bé ignorància o mala fe. Parla de segles que un cristià no mata en nom de la seva religió, però al 1936-1939, a Espanya hi va haver una Guerra Civil, a on la política i la religió es van donar la mà. L’església catòlica la va anomenar “Creuada”, i les esquerres va matar a capellans i incendiar esglésies. Així que o be Feijóo  no vol recordar aquell període o potser allò que va passar a Espanya i la posterior dictadura nacional-catòlica li sembla molt natural. Una vegada més, cada vegada que obre la boca, en Feijóo fica la pota de mala manera. 

El govern més progressista de l'historia, no guanya per ensurts. Sembla que la Moncloa -el bunker- entren virus espies, el President també es espiat com si fos qualsevol independentista del pa sucat amb oli, ara li arriben paquets incendiaris, que afortunadament va poguer ser detectat, però no va passar això a l'ambaixada   d’Ucraïna a Madrid. Sembla que els paquets s'han enviat des de Espanya. Més paquets han sigut detectats a diferents llocs, al Ministeri de Defensa, a l'ambaixada de EEUU. Les especulacions sobre l'autoria dels fets s'han disparats. Potser son independentistes del Donbass? Independentistes txetxens? Espies independents de Rússia? Difícil saber ara mateix qui a al darrera. En els proper dies segurament la policia ens donarà la resposta a aquests enigmes, descartin en paral·lel, qualsevol aclaració dels fets de Melilla -vint-i-tres morts-.  PD: Al ministre Marlaska i per extensió al Govern Central, no li importa gens els 23 morts i més de dos-ce...

  A ra fa deu anys que ETA va deixar de matar. Otegui va dir que: "Sentim el seu dolor i afirmem que mai s'hauria d'haver produït. A ningú el pot satisfer que tot allò passés, ni que s'hagués prolongat tant en el temps". Costa d’entendre perquè es va perllongar tant. Però això, és molt, algú diria què històric. Penedir-se del què s’ha fet malament, és un fet crucial per Euskadi, però també per la resta d’Espanya, malgrat que la dreta extrema no tindrà mai suficient, malgrat que els seus patrocinadors mai ha demanat perdó, ni ho faran mai, per tot el patiment de 40 anys de franquisme. I si com diu Sánchez Ferlosio, la legitimitat la dona les armes, llavors, tota la resta és retòrica.