Salta al contingut principal

Del cel et cauen els claus



El govern més progressista de l'historia, no guanya per ensurts. Sembla que la Moncloa -el bunker- entren virus espies, el President també es espiat com si fos qualsevol independentista del pa sucat amb oli, ara li arriben paquets incendiaris, que afortunadament va poguer ser detectat, però no va passar això a l'ambaixada  d’Ucraïna a Madrid. Sembla que els paquets s'han enviat des de Espanya. Més paquets han sigut detectats a diferents llocs, al Ministeri de Defensa, a l'ambaixada de EEUU. Les especulacions sobre l'autoria dels fets s'han disparats. Potser son independentistes del Donbass? Independentistes txetxens? Espies independents de Rússia? Difícil saber ara mateix qui a al darrera. En els proper dies segurament la policia ens donarà la resposta a aquests enigmes, descartin en paral·lel, qualsevol aclaració dels fets de Melilla -vint-i-tres morts-. 

PD: Al ministre Marlaska i per extensió al Govern Central, no li importa gens els 23 morts i més de dos-cents ferits a les muralles de filferro que hi en terra de ningú entre el Marroc i Melilla. I malgrat l’espectacle denigrant de migrant intentant salvar la muralla de filferro, la GC impedint per tots el mitjans –violents- que no poguessin accedir-hi. Però, el Ministre Marlaska encara te la barra de dir que aquelles morts, menys mal, no van ocorre en territori nacional!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.