Política i societat

El govern més progressista de l'historia, no guanya per ensurts. Sembla que la Moncloa -el bunker- entren virus espies, el President també es espiat com si fos qualsevol independentista del pa sucat amb oli, ara li arriben paquets incendiaris, que afortunadament va poguer ser detectat, però no va passar això a l'ambaixada   d’Ucraïna a Madrid. Sembla que els paquets s'han enviat des de Espanya. Més paquets han sigut detectats a diferents llocs, al Ministeri de Defensa, a l'ambaixada de EEUU. Les especulacions sobre l'autoria dels fets s'han disparats. Potser son independentistes del Donbass? Independentistes txetxens? Espies independents de Rússia? Difícil saber ara mateix qui a al darrera. En els proper dies segurament la policia ens donarà la resposta a aquests enigmes, descartin en paral·lel, qualsevol aclaració dels fets de Melilla -vint-i-tres morts-.  PD: Al ministre Marlaska i per extensió al Govern Central, no li importa gens els 23 morts i més de dos-ce...

 Dona molta mandra escriure. L’actualitat és un pou sense fons. Notícies que semblen primícies son oblidades al cap d’unes hores.  1.- OTAN Madrid podrà sortir -per fi- els llibres de història contemporània. La conferència del 29-30 de juny serà recordada per el nou mantra de "Concepte Estratègic". Pedro Sánchez ha volgut capitalitzar el encontre fent d'amfitrió  empàtic i proactiu, per donar un impuls a seu moment de baixa popularitat. L'OTAN s'ha convertit en un instrument al servei de EEUU. La guerra a Ucraïna ens recorda els límits d'Europa.  L'OTAN és un lobby què ens recorda que hi ha perills, especialment per part de Rússia. La invasió d'Ucraïna i la destrucció del país és un clar recordatori que la guerra pot aparèixer en qualsevol moment de la mà de governants sense ànima -Josep Ramoneda el titlla de nihilista-. Una guerra que porta 134 dies i que sembla que pot anar per llarg, fa que el paper d'Europa sigui més aviat discret, perquè les n...

  Què li passa a la CUP amb la Guerra d’Ucraïna? Son l’esperit de la contradicció. Ara son els campions del pacifisme absolut. “NO a la guerra”. Aquest pacifisme, no es gens desinteressat. L’obsessió per les diferències fa que sempre vagin a la contra. No volen armes perquè els ucraïnesos es puguin defensar. Creuen, què això, farà que hi hagi més morts. I tenen raó. Però, la llibertat d’un poble està en joc. Volen dir que s’han de rendir al enemic? No volen l’OTAN, reparteixen culpes a banda i banda, ells, els nous arbitres de la justícia i la pau. Son l’herald d’una pau que res més ho veuen ells. Tots son culpables, menys ells, es clar. No els agrada que hi hagi una unanimitat en una qüestió com la invasió del exèrcit rus a Ucraïna. La CUP demostra una vegada més la seva absència de sentit comú, i això els fa un interlocutor inútil i perillós . 

La fotografia propagandística es veu a un Pedro Sánchez en clau estadista de nivell europeu. Vol solucionar un petit problema a l'altra punta de les fronteres europees. Ucraïna cau lluny del abast de Sánchez, però ell, no té cap problema domèstic, Catalunya no compte, treu temps per arreglar el mon. El conflicte diplomàtic entre Ucraïna i  Rússia, fa que l' UE intenti posar remei, però no sap com fer-ho. Putin deu de pensar que la fragata " Blas de Lezo ", es la resposta d'Espanya a tot l'afer Catalunya. Esperem que aquest gest no sigui massa car per la ciutadania espanyola com catalana.