L'OTAN a Madrid

 Dona molta mandra escriure. L’actualitat és un pou sense fons. Notícies que semblen primícies son oblidades al cap d’unes hores. 

1.- OTAN

Madrid podrà sortir -per fi- els llibres de història contemporània. La conferència del 29-30 de juny serà recordada per el nou mantra de "Concepte Estratègic". Pedro Sánchez ha volgut capitalitzar el encontre fent d'amfitrió  empàtic i proactiu, per donar un impuls a seu moment de baixa popularitat. L'OTAN s'ha convertit en un instrument al servei de EEUU. La guerra a Ucraïna ens recorda els límits d'Europa. 

L'OTAN és un lobby què ens recorda que hi ha perills, especialment per part de Rússia. La invasió d'Ucraïna i la destrucció del país és un clar recordatori que la guerra pot aparèixer en qualsevol moment de la mà de governants sense ànima -Josep Ramoneda el titlla de nihilista-. Una guerra que porta 134 dies i que sembla que pot anar per llarg, fa que el paper d'Europa sigui més aviat discret, perquè les nostres societats no volen morts per defensar una terra llunyana. 

Biden ha arrancat el compromís de augmentar el pressupost de defensa. Espanya s'ha compromès a augmentar el doble els propers anys. La guerra a Ucraïna fa fet que Suècia i Finlàndia hagin tocat a la porta de l'OTAN. Sembla que hi ha dos visions del conflicte. Un es deixar que Rússia es quedi el Donbass  i Crimea a canvi de deixar la resta. Un altra, son partidaris de ajudar a Zelenski fins el esgotament del exèrcit rus. La ironia de tot plegat és que Europa està pagant el cost de la guerra a Rússia gràcies a les transferències de diners a canvi del petroli i el gas russos!

Tothom vol la pau, però què vol fer Europa sense el paraigües de l'OTAN? Malauradament, la resposta és que no té cap idea clara perquè veu costos de tota mena i cap avantatge almenys a mig termini.