Política i societat

  Ara mateix hi ha un bloqueig sobre que està passant a la Ciutat de Gaza. La intervenció de milers de soldat hebreus, en un terreny ple de civil que no poden anar a cap lloc perquè no tenen cap lloc per anar, dibuixa un panorama que en les properes hora és començarà a veure la matança i l'assassinat dels seus habitants. La impunitat del govern d'Israel i la paràlisi internacional dona via verda per una neteja ètica que quedarà al llibres d'història. Tinc un govern, que no diu res, no convoca a l'ambaixador/ra perquè el govern israelià no vol anomenar-lo, com a protesta. Potser si que la ambaixadora, Ana Salomón Pérez , podria venir a Madrid com gest simbòlic, però ni això. També nosaltres tenim la part alíquota de responsabilitat d'actes de terrorisme d'Estat. 

  A Junts estan desolats! Santos Cerdán, l'home que havia de fer de pont entre La Moncloa i Carles Puigdemont, ara, surten totes aquestes informacions, que deixen en molt mal lloc a Cerdán. Uns àudios que surten a la llum sis anys desprès ! Això vol dir que des de llavors han seguit el seus modus operandi ? Sembla que el Koldo, un personatge que a anant pujant des del no res -condemnat per dos causes, per lesions -té la mà molt llarga-, va fer que el que sembla que tothom fa, gravar les converses on es parla d'actes pot edificants, per si de cas, i per descomptat, per fer xantatge en cas de què ningú li pagui el que ell vol, perquè Koldo té una autoestima molt gran, des de porter a una discoteca a ser el servicial operari d'aquesta trama corrupte. Junts no té cap opció en el cas, perquè anar a eleccions seria un desastre per les aspiracions que Puigdemont pugi tornar a Catalunya cap el 2027.  PD: Els partits polítics, no hi ha cap comissió de selecció de personal?

  Mentre que Sant Jordi, és capaç de generar una exhibició cívica difícilment comparable  en altres indrets, la combinació de negoci i identitat, fa que la venda de llibres s'enfili fins a dos milions de llibres i unes vendes de 26 milions de euros, al altre cantó, el govern més progressista de la història, compra 15 milions de bales, " És munició per a la Guàrdia Civil que el govern espanyol va decidir comprar a Israel*". Xifres cantant: "  Seran 10.471 milions d'euros addicionals, fins a un total de més de 33.000 milions**."  Això vol dir que s'ha arribarà el número màgic del 2% en despesa militar. Cap debat al Congrés, perquè Sánchez no vol perdre cap votació, no té suficients avals per fer-ho. Sempre hi ha diners que defensar-se de no se sap qui? Potser valdria la pena, dedicar-ho a tasques urgents, per exemple, habitatge social, el corredor mediterrani, o en pla casolà, les infraestructures de Renfe a Catalunya.  PD: Estic pensant que a Catalunya so...

  Carlos Mazón La deriva política de la pèssima i criminal gestió del govern valencià (PP), ha fet que Carlos Mazón, President de la Generalitat valenciana, acusi a l'UME de tota la responsabilitat. I, esclar, l'UME ha replicar dient: "  Vam actuar quan la Generalitat ens va donar llum verda." Sembla clar, que Carlos Mazón no dimitirà per aquest desastre colossal i la seva gestió. La millor manera d'escapolir-se es repartint responsabilitat a la resta, sigui el govern central, els voluntaris, i el que faci falta.  La casa reial volia un bany de multituds, ningú li va dir que en aquestes circumstàncies extremes, era una temeritat anar-hi, perquè els voluntaris estaven fent tasques d'ajuda a la gent que ho ha perdut tot. El govern central -Pedro Sánchez-, tenia el deure de dir-li que no era el moment, hi havia altres prioritats més urgents que saludar i fer-se la fotografia amb els afectats. Sembla mentida la pífia monumental que les Autoritats van cometre. Semb...

  La imatge sembla surrealista. Uns llençols de la Creu Roja és el vestuari de immigrant arribats a les Canàries. Un color que permet identificar-los sense gaires problemes. Canàries no pot absorbir l'arribada massiva de pasteres. La UE no vol saber res d'aquest problema -la immigració-. Hi ha una sobresaturació de immigrant que no saben que fer. Què s'ha de fer? Sánchez a anat els països d'origen de la immigració. La gira de Sánchez a aquests països no serà fàcil. La dificultat és la propia naturalesa d'aquests països. Tots ells tenen un índex de desenvolupament humà (IDH) baix. I les diferències entre ells implica estratègies també diferents. La immigració és una eina política. I això ho saben i voldran treure rèdit econòmic. Pagar els diferents govern -tant s'ha val si son dictadures -Mauritània- o govern autoritaris -la resta-, l'objectiu serà omplir les butxaques d'aquests governs, perquè barrin el pas els que volen anar a la UE, via Canàries. El pr...

  Fotografia  protocol·lària, amb un Felip VI en cara de pomes agries. Tothom somriu a la  càmera. Paritat entre dones i homes. I una tasca difícil per endavant. La dreta extrema no deixarà els clàssics cent dies de cortesia, no hi haurà cap, ni cent dies ni una hora. La desesperació de la dreta extrema i els seus aliats, en té molts, no deixarà oportunitat per acarnissar-se amb el nou executiu. El mínim que podem dir és que tinguin una mica de sort per governar per a tothom. 

  Sorprèn últim paràgraf per retòric i inútil, potser ho ha de dir perquè això és el que cal dir, però és veu d'una hora lluny que no va enlloc. La lluita descarnada i acarnissada entre faccions del exèrcit sudanès "   Abdel Fattah al-Buhran, president del país i cap de les forces armades sudaneses, i el seu vicepresident, Mohamed Hamdan Dagalo (conegut com a Hemedti), que lidera el grup paramilitar de les Forces de Suport Ràpid (RSF). Els dos van arribar junts al poder després d'un cop d'estat i havien tingut un paper clau en la guerra civil que va destrossar la regió de Darfur des del 2003." (Ara.cat, 19/4/2023). Tant un com altre, volen el poder i faran el que calgui per mantenir-se en ell, tan s'ha val el que això costi en vides humanes, ja tenen experiència en destruir-ne. Potser José Manuel Albares, podria propicia una taula de diàleg entre les parts enfrontades, el govern espanyol te experiència en aquest tipus de converses.     

  Sembla que al 9-N va haver un intent gegantí per part del Govern de Rajoy per impedir la consulta-costellada sobre la independència de Catalunya. Ja vàrem veure les carreges policial, l'intent per frenar les votacions. Ara en diuen, fons poc complaents amb l'independen-tisme, que Tal Hanan, i la seva empresa, va ser l’autor del ciberatac contra la consulta del 9-N.  La pregunta clau és qui el va contractar? Sembla segur que el PSOE no té cap vinculació, perquè estava a l'oposició. El govern de Rajoy sembla molt versemblant que sigui qui va contractar l'empresa d'aquest Tal Hanan. Es possible que sigui el CNI qui estigui al darrera. No ho sabrem mai, més enllà del que digui aquest empresari israelià, qui va  finançar aquests atacs i si estaven emparats per ordres judicials. Ni hi haurà ni fiscalia ni res de res, silenci absolut. Malgrat l'atac, prop de dos milions de persones va participar amb la consulta, desprès de tot, aquest atac no va ser com haurien ...

El govern més progressista de l'historia, no guanya per ensurts. Sembla que la Moncloa -el bunker- entren virus espies, el President també es espiat com si fos qualsevol independentista del pa sucat amb oli, ara li arriben paquets incendiaris, que afortunadament va poguer ser detectat, però no va passar això a l'ambaixada   d’Ucraïna a Madrid. Sembla que els paquets s'han enviat des de Espanya. Més paquets han sigut detectats a diferents llocs, al Ministeri de Defensa, a l'ambaixada de EEUU. Les especulacions sobre l'autoria dels fets s'han disparats. Potser son independentistes del Donbass? Independentistes txetxens? Espies independents de Rússia? Difícil saber ara mateix qui a al darrera. En els proper dies segurament la policia ens donarà la resposta a aquests enigmes, descartin en paral·lel, qualsevol aclaració dels fets de Melilla -vint-i-tres morts-.  PD: Al ministre Marlaska i per extensió al Govern Central, no li importa gens els 23 morts i més de dos-ce...

  A vui el Consell de Ministres, ha formalitzat els nou indults als presos polítics. Un gest què per la dreta extrema, ací a Espanya no hi ha dreta, és pres com una autèntica tragèdia nacional. A Catalunya, un gest simbòlic, què arriba tard, què no soluciona tots el problemes, però que almenys, posa fi a una  injustícia. Tot plegat comença una nova etapa de desglaç. I no, la independència està molt llunyana. Però qui a dit que això seria fàcil? 

  El llegat franquista segueix triomfal. Cap entrebanc en el seu món hermètic,  ple de privilegis. No sé suposa que el Pazo era patrimoni del Estat? Sembla que no. Indenmnitzar els Franco, vol dir què la confusió  patrimonial i estatal, en el seu cas, és una excepció , què desprès d'haver mort el dictador, encara manté viu tots els seus privilegis, sense què a ningú, hagi dit res de res. La monarquia la va instaurar Franco, ni el poble espanyol ni res de res, la Constitució va acceptar sense plantejar-se cal altra alternativa, i havia, però també, havia tanta por que els militars no féssim alguna cosa, què tothom va callar i la possibilitat d'una República va quedar en el oblit, fins que el 2017 és va tornar a parlar.

  Paraules clarividents: “La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha tret ferro a l'èxit de les formacions que defensen l'estat propi i ha advertit que el referèndum d'autodeterminació "no està en el marc de la Constitució i la legalitat". "És igual el percentatge que tregui un partit en unes eleccions territorials en relació a una qüestió que no és constitucional o legal", ha afirmat en la roda de premsa posterior al consell de ministres.” (Ara.cat, 17/02/21) Aquesta és la cara que ha posat en saber que Illa no governarà Si encara havia dubtes, dos coses que queden claríssimes: 1) No hi haurà referèndum, i 2) Ni què hagués el 90% de votants a favor de la independència, el govern central, s’hi negaria amb totes les seves forçes –i son moltes- per impedir-ho. Amb aquestes condicions en Illa, ja pot preparar-se per la travessia del desert català.

  H i ha frases que acompanyaran a Pedro Sánchez durant un temps, en un altre país, hi hauria dimissions, però ací, ningú es mou de la cadira. La frase per emmarcar es la següent: “més responsabilitat i sentit d'Estat " això ho deia a la representació feixista al Congrés de Diputats a Madrid. Sánchez es expert en fer totes les trampes que calguin per mantenir-se al poder. Parlar de sentit d’Estat sembla una broma de mal gust, per una formació que és predemocràtica i que deuen somniar amb el que van dir aquells militars retirats de matar a 24 milions de ciutadans. Ningú s’ha pres la molèstia de esbrinar si havia delicte d’odi.  És evident que aquesta figura [delicte d'odi], es innecessària en una societat democràtica, rés més es fa servir contra els què convinguin, segons les circumstàncies i les correlacions de forces. Què sabrà el cabdill, de sentit d’Estat (democràtic)? De fet, són ells qui apuntalen els governs de Múrcia, Madrid i Andalusia.  Per cert, la ministra...