Salta al contingut principal

Els immigrant no volen vacances a Canàries!

 



La imatge sembla surrealista. Uns llençols de la Creu Roja és el vestuari de immigrant arribats a les Canàries. Un color que permet identificar-los sense gaires problemes. Canàries no pot absorbir l'arribada massiva de pasteres. La UE no vol saber res d'aquest problema -la immigració-. Hi ha una sobresaturació de immigrant que no saben que fer. Què s'ha de fer? Sánchez a anat els països d'origen de la immigració.



La gira de Sánchez a aquests països no serà fàcil. La dificultat és la propia naturalesa d'aquests països. Tots ells tenen un índex de desenvolupament humà (IDH) baix. I les diferències entre ells implica estratègies també diferents. La immigració és una eina política. I això ho saben i voldran treure rèdit econòmic.

Pagar els diferents govern -tant s'ha val si son dictadures -Mauritània- o govern autoritaris -la resta-, l'objectiu serà omplir les butxaques d'aquests governs, perquè barrin el pas els que volen anar a la UE, via Canàries. El problema realment és molt difícil. L'excusa de les màfies és massa recurrent i retòrica, perquè quantes màfies s'han desmantellat en origen? El problema és que la gent vol una vida millor i si no la troben a casa, llavors volen anar a Europa, sinònim d'una vida enlluernadora. 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.