Política i societat

  Avui a TVE -24h-parlaven del emèrit com si ell  fos el capità Costeu. Parlaven de preparar-se per la pròxima competició on ell –l’emèrit- tenia un protagonisme total i absolut. Potser l’encarregat  de omplir els minuts amb l’emèrit s’ha passat ell sol vint pobles, o era un guió surrealista de la Zarzuela o ves a saber d’on. Perquè en realitat el vell Joan Carles, és com un passatger dins la nau. Una de les frases deia: “Que havia acumulat deu hores de navegació”. Impressionat! Sembla que li deu santa de meravella Sanxexo. En tot cas, fer creure que l’emèrit és un esportista d’elit preparant-se per la Copa Amèrica és una autèntica fake news de l’estiu.

  Ahir a les 19:56 La clàssica estampa d'estiu torna al Shangri-la nàutic de Sanxexo. L'emèrit Joan Carles I, passa uns dies a Espanya, perquè ell és un exiliat -pagat amb diners públics, és clar- què viu modestament a paradís de Abu Dhabi. Mentre uns poden fer i han fet el que li dona la gana, altres, per exemple Daniel Gallardo  tenen que complir quatre anys de presó per manifestar-se contra la Sentència del Procés. Tot molt normal i edificant. Què no contin amb mi!

  esRadio "Losantos a Girauta. "( Estas Paranoico.  Estás mal de la cabeza, Juan Carlos . Eso es que tratas demasiado con yunqueros ", en una clara referencia al grupo ultra El Yunque." ( Público.es ) S'imaginen que a TV3, per exemple, el presentador/ra del programa de debat, li hagués dit a Girauta, "Paranoic o estàs mal del cap (boig )"?.   Però a esRadio, Girauta s'ha de menjar amb patates tot el que li digui el seu cap. Així,  s'han preguntat perquè tenen aquestes emissores aquests salva pàtries? El què es evident és que no poden pair el fet que el tàndem PP&Vox no hagin tret majoria absoluta. " España entra en un camino de desaparición "(sic), frase de Girauta. La picabaralla era si havien de marxar Feijóo o Abascal. Encara no entenen que Vox dona por a molta gent que probablement, hauria votat al PP o abstingut, si Vox i el seu ideari -preconstitucional o neofranquista- estigués dins el paraigües del PP, del què va sortir....

L' onada blava del PP & Vox, no s'ha materialitzat. La participació a Catalunya ha sigut del 65%, mentre a Espanya a estat del 70,40%. Això vol dir què el duet extremista de dreta té un sostre de vidre. Hi ha vasos comunicants, però no ha transvasaments d'un partit al altre. Potser hi ha vots útils com ha estat a Catalunya. La desaparició de Cs ha anat a parar al PP. Així, Vox ha fet de tap perquè el PP pogués tenir millors resultats. L'extrema dreta amb el seu discurs buit i retòric ha fet repensar a molts que més valia votar PP.  Pedro Sánchez, ha demostrat una vegada més el seu instint polític. Avançant les eleccions ha aconseguit un veritable miracle. Aquest miracle és que la dreta extrema no pugi sumar per portar a Feijóo a la Moncloa. La divisió profunda a Espanya demostra què les estructures profundes del Estat encara estan en el bipartidisme i el centralisme. Una vegada més Catalunya té una clau -hi ha d'altres- per fer possible que Pedro Sánchez torni a...

  Demà hi ha eleccions generals. En una democracia això és la pa nostre de cada dia. Però a Espanya -també a altres països de l'Europa Occidental- hi ha canvis de paradigma -m'ha agrada la paraula-. La construcció de la dreta extrema propulsada des de EEUU amb els Steve Bannon i cia,  ha creat un clima propici per injectar pors irracionals a uns electors prou soferts amb la globalització i l'automatització. Molta gent és sent marginada per polítiques que sempre beneficien els de sempre. Naturalment, el populista de dreta extrema i també d'extrema dreta, no pensa canviar això, però ha sapigut focalitzar aquestes pors amb boc expiatoris fàcils de identificar. Cada país té les seves particularitats, i Espanya malgrat tot, encara arrossega una dictadura que ho va deixar  tot molt bé embolicada. La possibilitat d'una coalició PP & Vox serà un fet depenent de l'aritmètica parlamentaria. No  s'escull un president, és el Congrés qui anomena el candidat a Preside...

  Si visques a Saragossa o Soria o qualsevol indret d'Espanya, potser votaria per el partit de Yolanda Díaz Sumar-Podem. Però visc a Catalunya i sóc un dels dos milions de persones que vàrem votar el 1-O del 2017. L'esquerra tradicional ha sigut internacionalista, vol l'autodeterminació del poble saharaui o de qualsevol poble de la Terra, però li costa plantejar-se fer un referèndum per saber què vol la gent a Catalunya. Aquest obstacle fa què no els poguí votar. Aquesta legislatura ha tingut una llei estrella, què malgrat tot no ha estat com s'ha esperava. No sé si Sumar-Podem tindrà un resultats esperançadors per fe front al PP&Vox. El PSOE voldria el bipartidisme, però la realitat és un altre. Potser molts votants de Sumar-Podem prefereixin votar al PSOE, per allò del vot útil. No ho sé. Però malauradament, Sumar-Podem, no sembla avui un partit que la classe treballadora poguí agafar com a referència. I és ací on és juga les opcions de victòria en aquestes elecci...