Passa al contingut principal

Eleccions Generals: Cants de sirena (i V)

 


Demà hi ha eleccions generals. En una democracia això és la pa nostre de cada dia. Però a Espanya -també a altres països de l'Europa Occidental- hi ha canvis de paradigma -m'ha agrada la paraula-. La construcció de la dreta extrema propulsada des de EEUU amb els Steve Bannon i cia,  ha creat un clima propici per injectar pors irracionals a uns electors prou soferts amb la globalització i l'automatització. Molta gent és sent marginada per polítiques que sempre beneficien els de sempre. Naturalment, el populista de dreta extrema i també d'extrema dreta, no pensa canviar això, però ha sapigut focalitzar aquestes pors amb boc expiatoris fàcils de identificar. Cada país té les seves particularitats, i Espanya malgrat tot, encara arrossega una dictadura que ho va deixar  tot molt bé embolicada. La possibilitat d'una coalició PP & Vox serà un fet depenent de l'aritmètica parlamentaria. No  s'escull un president, és el Congrés qui anomena el candidat a President si té la majoria suficient. 

Uns candidats que reflecteixen  la propia societat, amb una polarització cada vegada més preocupant, atiada per el PP & Vox, què pensen que Sánchez és un governant il·legítim, amb una premsa mediàtica disposada a tot, amb desqualificacions i apel·lacions a ETA, com un mantra pornogràfic, és veuen guanyadors, però les urnes encara no ha dit res. Nuñez Feijóo, va mentir davant de la televisió, però això, a les files d'aquesta dreta ungida per els esprit sant, no li afecta gens. A qualsevol país amb tradició democràtica, seria una sentència de cara a les aspiracions d'un aspirant a President de Govern. Però Espanya es diferent. 

Demà anirem a votar. Tinc clar que no votaré ni al PP ni a Vox, perquè això és anar a quaranta anys enrere. Bona part de la cúpula de la judicatura, també li agradaria tornar al passat. Res més per això, cal anar a votar.


PD: Potser si a Catalunya on la divisió interna és malaltissa, hagués fet un esforç de pragmatisme, per presentar-se en bloc, el seu resultat, potser hauria estat important per barrar el pas aquesta dreta incívica, però potser volen que la Generalitat tingui menys pes que qualsevol negociat de qualsevol Administració. Ja ho veurem.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]