Política i societat

 Llegint el llibre de Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre . Biografies i memòries 95. Edicions 62. Barcelona, 2018. Hi ha un text seu, (20/11/1991), que porta per títol: Francesc de B.Moll o la bonhomia quan no és postissa . En aquest text fa un retrat –millor una instantània- d’en Francesc de Borja Moll. “(...) jo li parlava del seu mestre, mossèn Antoni M.Alcover, que ell adorava, malgrat el caràcter una mica ferreny del mossèn mallorquí, un caràcter que el va dur a trencar amb l’Institut d’Estudis Catalans. (...) Potser per a ser un gran lingüista com ell, sobretot si tenim en compte que creia que una llegua com la nostre només viu si s’obre a tota la vibrant carnositat del dialectisme, s’ha de ser un pèl innocent per a continua i una mica actor, també per a continuar.” “Vaig observar, també en aquell matí glaçat de desembre, que en Moll tenia això que en diem bonhomia. En tenia de debò, no la usava per a fer-se el simpàtic, com ara s’estila. És a dir, ...

  Demà hi ha eleccions generals. En una democracia això és la pa nostre de cada dia. Però a Espanya -també a altres països de l'Europa Occidental- hi ha canvis de paradigma -m'ha agrada la paraula-. La construcció de la dreta extrema propulsada des de EEUU amb els Steve Bannon i cia,  ha creat un clima propici per injectar pors irracionals a uns electors prou soferts amb la globalització i l'automatització. Molta gent és sent marginada per polítiques que sempre beneficien els de sempre. Naturalment, el populista de dreta extrema i també d'extrema dreta, no pensa canviar això, però ha sapigut focalitzar aquestes pors amb boc expiatoris fàcils de identificar. Cada país té les seves particularitats, i Espanya malgrat tot, encara arrossega una dictadura que ho va deixar  tot molt bé embolicada. La possibilitat d'una coalició PP & Vox serà un fet depenent de l'aritmètica parlamentaria. No  s'escull un president, és el Congrés qui anomena el candidat a Preside...

   "(...) el regidor de Cultura Jesús Albiol, de Vox, desprès de presentar-se a la biblioteca per intentar confiscar les revistes." (Ara.cat, 1/7/23) Camacuc Cavall Fort El Temps Enderrock Llengua Nacional Una mostra del què ens ve a sobre si guanya el conglomerat extremista de PP&Vox. Això és diu catalanofobia i és una actitud a la resta d'Espanya resulta gratificadora. Potser a la biblioteca de Burriana els petits no podran llegir Cavall Fort, al Sr. Censor de Vox li importa una rave el que llegien els nens i nenes. Ell, sap el que els hi convé a tothom. Es molt probable que aquesta simpàtica actuació cultural es poguí escampar per altres llocs de València o les Illes.  Tots els carrer!