Passa al contingut principal

Montserrat Roig: Retrat de Francesc de B.Moll

 Llegint el llibre de Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Biografies i memòries 95. Edicions 62. Barcelona, 2018.

Hi ha un text seu, (20/11/1991), que porta per títol: Francesc de B.Moll o la bonhomia quan no és postissa. En aquest text fa un retrat –millor una instantània- d’en Francesc de Borja Moll. “(...) jo li parlava del seu mestre, mossèn Antoni M.Alcover, que ell adorava, malgrat el caràcter una mica ferreny del mossèn mallorquí, un caràcter que el va dur a trencar amb l’Institut d’Estudis Catalans. (...) Potser per a ser un gran lingüista com ell, sobretot si tenim en compte que creia que una llegua com la nostre només viu si s’obre a tota la vibrant carnositat del dialectisme, s’ha de ser un pèl innocent per a continua i una mica actor, també per a continuar.”

“Vaig observar, també en aquell matí glaçat de desembre, que en Moll tenia això que en diem bonhomia. En tenia de debò, no la usava per a fer-se el simpàtic, com ara s’estila. És a dir, no era postissa. Segons el diccionari Fabra, la bonhomia és la condició del qui és un bon home. En Josep Carner va parlar d’aquesta condició en un llibre. Trobar la bonhomia en una persona un pèl múrria és l’ideal. I, ara que el gran lingüista, tossut i impenitent filòleg que esmerçà quaranta-un anys de la seva vida per redactar el Diccionari català-valencià-balear, és mort, hi penso. Trobar algú amb bonhomia és com trobar una rosa al pol Nord.”

“En Moll defensava paraules malvistes, com entregar, que és documentada en català des del segle XIV. Deia que quan aquestes paraules són antigues tenen tot el dret a la vida. És a dir, mirava les paraules com si aquestes fossin innocents, i en realitat en són, d’innocents. També em va dir que l’única solució perquè la llengua no es desbarati és l’escola, l’escola, l’escola. (...) “És que sóc un somiatruites”, va afegir.”

“Una vegada, a la ràdio, on anava cada dijous primer per contar rondalles i després per contestar dubtes, es va trobar amb un oient que li va dir que ell l’havia ferit en dir-li que el mallorquí era català. M’ho va explicar així: “Jo vaig dir: “Que li he fet mal?”. I ell em va tornar a demanar: “Però vostè ho sosté?”. “Sí que ho sostinc”. “M’ha tornat a ferir”. I jo vaig dir: “Ara ja estic exposat a matar-lo si el torno a ferir”. L’ideal d’en Moll era que  tothom estigués content de conviure. Però aquí el murri es menjava l’innocent, perquè arribava a la conclusió que el món no tenia adob, ni el de dintre ni el de fora. L’últim que em va dir va ser: “No em fa por morir. Ni hi penso ni em fa por. És igual, ja vindrà, un dia o altre ha de venir” (pàg.223-224)




Tot aquest paràgraf ve a compte amb el que està passant aquest dies agost/setembre de 2023 on des de València i les Illes amb governs del PP i Vox estan menyspreant el català de totes les maneres possibles. Potser tots ells no ha sentit parlar mai d'Antoni M.Alcover i Francesc de Borja Moll i el seu Diccionari. Aquests polítics maldestres afortunadament passaran a l' oblit, però l’obra de Moll seguirà o això esperem.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...