Política i societat

  El TSJC, ni és de Catalunya ni parla mai en català, però el TSJC és un acèrrim defensor  de les tesis de Sapir-Whorf*, perquè creu que el català porta directament a l' independentisme. Segon aquesta tesi en versió extrema, la llengua determina la forma de pensar d'una persona. Per això, el TSJC, vol introduir el castellà per eixamplar la cosmovisió dels nens i nenes a casa nostre.  No deixa de ser paròdic que un TSJC volgui ser la consciència d'un país, a expenses d'un Parlament on rau ni que sigui formalment, la representativitat de Catalunya. El TSJC s'ha convertit en un altre càmera de representació de l'Espanya imperial. Ells si son addictes a les tesis de Sapir-Whorf.

   "Dimecres passat, a la carretera de Sants, la Pepi, de 80 anys, era desnonada per 114 agents dels Mossos d’Esquadra –85 d’ells antiavalots–per no poder assumir un lloguer de 800 euros mensuals. 114 contra una dona, una proporció exacta . Govern de tothom; però de la Pepi, no pas." (David Fernández, Condicional imperfecte , Ara.cat, 6-6-25)  Jocs d'artifici aquest divendres, on els presidents de les CCAA es reuneixen, no pas, per solucionar problemes de la Pepi i de molts altres dels 3.781 desnonats a Catalunya l'any passat. Alguna dirigent del PP, es permet el luxe amb una fatxenderia  insofrible, que no vol que li parlin en cap llengua que no sigui el castellà (=espanyol). La reunió tenien que parlar del habitatge, però cap resolució per millorar les expectatives de la gent com la Pepi. Així son aquests representants del PP que prefereixen el no res abans d'acceptar qualsevol proposta del Govern de Pedro Sánchez.

  El PP no pot evitar-ho, és així, una partit d'arrels franquistes fins el moll del os, i per ell, l'única llengua que s'ha de parlar és el castellà, que per extensió diuen espanyol. Així que català, basc o gallec, no son llengües espanyoles. Feijóo tindrà que parlar gallec, si ho parla, a casa seva, a la intimitat.  Frenar el català, no és més que la quintaessencia de la seva catalanofòbia visceral, que a més fora de Catalunya té un públic molt ampli que li recolze en els seus vots, tant s'ha val si és un partit corrupte, o té gestors del calibre de Mazón, que el mantenen contra tota lògica per tal de no donar la raó els damnificats de la DANA a Valencia.  Per el PP i Vox, dos ànimes bessones, el català per ells és un insult. En aquesta operació el PP català també és posa de perfil, perquè ja els hi va bé. Quant estàs a Madrid, Sevilla o Saragossa,  és inconcebible que algú volgui parlar un altre llengua que no sigui la seva. Aquesta incomprensió és una tara del nos...

  En un món post orwel·lià, les paraules  valen el que vol el emissor. Ara, dir Pacta Nacional, no és més que un eufemisme. Cal recordar que Salvador Illa, va estar en la manifestació del 2017 contra el Procés i a favor de la llengua castellana. Ara és veu en la necessitat de fer jocs malabars per mantenir-se en la Generalitat. La Generalitat val menys que el TSJC o ja posats que el TC que imposi el 25% en castellà. Pel que sembla la matèria de castellà dins dels plans d'estudi no compta, cal afegir-hi encara més. Això és una intromissió de la justícia veritablement humiliant  per tots les famílies que no han demanat que hi hagués el 25% de castellà. Què passa amb la resta de famílies? Una minoria polititzada vol imposar la llengua a tota les escoles?    Més valdria aquest signants del Pacta fer que des de el govern central promulgués lleis per impedir la intromissió intolerable de la magistratura patriòtica en la escola catalana. La resta és fer fum.

  Illa i Cercas dos cares, una amable i l'altre eternament agre, volen dialogar " sobre les tradicions, la cultura i Sant Jordi", a nivell còsmic. Parlar de Catalunya déu semblar massa provincià. Sant Jordi és un bon moment per copsar l'estat de salut del català. Del castellà no cal parlar massa, perquè tenen tots els altaveus. Cercas és per descomptat, un excel·lent narrador. El seus  libres a meitat de camí entre la narrativa, la ficció i el reportatge de investigació son importantíssim per saber con a anat la crònica del nostre país. No escriu en català i està en el seu dret de fer-ho, no faltaria més! Però, no hi ha cap altre escriptor en llegua catalana que pugui parlar Illa?

  Una nova noticia què expressa el desgavell del Departament d'Educació. Sembla que estant amatents el què poden dir la premsa i les reaccions dels diferents col·lectius del ensenyament. Com sempre, quan s'han ficat en un embolic, traslladen la responsabilitats els Centres. Així cada Centre podrà escollir dos llibres -  hem de suposar de català i castellà-, i a les PAU, què preguntaran? Si has llegit un llibre i quin ? Sembla mentida que aquestes alçades tot segui improvisació permanent i sobretot revisable! Peret té raó !

 

 Llegint el llibre de Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre . Biografies i memòries 95. Edicions 62. Barcelona, 2018. Hi ha un text seu, (20/11/1991), que porta per títol: Francesc de B.Moll o la bonhomia quan no és postissa . En aquest text fa un retrat –millor una instantània- d’en Francesc de Borja Moll. “(...) jo li parlava del seu mestre, mossèn Antoni M.Alcover, que ell adorava, malgrat el caràcter una mica ferreny del mossèn mallorquí, un caràcter que el va dur a trencar amb l’Institut d’Estudis Catalans. (...) Potser per a ser un gran lingüista com ell, sobretot si tenim en compte que creia que una llegua com la nostre només viu si s’obre a tota la vibrant carnositat del dialectisme, s’ha de ser un pèl innocent per a continua i una mica actor, també per a continuar.” “Vaig observar, també en aquell matí glaçat de desembre, que en Moll tenia això que en diem bonhomia. En tenia de debò, no la usava per a fer-se el simpàtic, com ara s’estila. És a dir, ...

   "¿Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà?" I uns segons després encara va afegir que hi havia nens als quals, per parlar castellà al pati, els posaven "pedres a la motxilla" (2021). Aquestes boniques paraules de Pablo Casado al col·lectiu de mestres i professors de Catalunya, a tingut com a conseqüència l'arxivament de la causa, perquè segons el jutge Santiago García " no hi ha la intenció de 'calumniar '" (Ara.cat, 4/7/23). És pot dir qualsevol cosa sobre Catalunya i els ciutadans d'ací, no passa res per dir aquestes paraules mentideres i miserables, si imaginen això mateix dit per un independentista contra la GC o policia? Posar-te al costat d'un GC amb nas de pallasso  et costa presó, què en aquest cas si hi ha intenció de calumniar. Si arriben al poder PP i Vox això serà al pa nostre de cada dia, però hi ha qui vol l'abstenció, en quin món vivim! 

  BOE Política lingüística incoherent al BOE. Castellanitzar tot el què calgui  però a sobre malament. Sigui a Catalunya com al País València. Cap problema. La Constitució no s'ha aplica. Ningú s'ho mira, pobres funcionaris, ells no saben ni castellà ni per suposat català. Potser a la taula de diàleg tindrien que parlar d'aquestes qüestions, formals, però que expressen el poc respecta per la llengua (catalana).

  Hi ha noticies sorprenents, per exemple, que al mig de la nostre galàxia  hi hagi un forat negre descomunal, un monstre que te vida pròpia i una dinàmica inexorable. Dins de la pròpia galàxia, en un raconet molt  perifèric, es troba una estrella molt discreta anomenada Sol, al mig del nostre sistema solar, dins d'aquest sistema trobem al nostre planeta. Si mirem amb atenció hi ha la península ibèrica, i dins d'aquest península, trobem Catalunya. Hi ha un TSJC que vol ser com un forat negre, vol implantar les seves lleis particulars. Tot és tan monstruós que el parer d'una família vol que s'imposi a tot el sistema educatiu català! On està la proporcionalitat i la racionalitat? Per suposat, no hi ha cap, simplement, estan encara amb mode: !A por ellos¡

  “ No me lo puedo creer ”, això ho diu Isabel Rodríguez, a la qüestió de les plataformes audiovisuals amb altres llengües del estat, quant ERC hi posa una línia vermella! La Ministra pensa que no és pot comparar l’aprovació del Pressupostos del Estat amb això de la qüestió lingüística.  Per els intel·lectuals espanyols monolingües, els resulta incomprensible que es poguí parlar un altra llengua, malgrat el que diu la sacra santa Constitució en torn de les altres llengües. Anem al passat. “Se m’acut, ara, que fa cinc anys, el juliol de 1954, en van convidar [Josep Maria Castellet] al Congreso de Poseía de Santiago de Compostel•la. Hi havia poetes de totes les llengües de l’Estat. (...) vaig anar preguntant a alguns congressistes castellans què farien en una situació com la nostre, és a dir, de prohibició de la llengua. La resposta va ser pràcticament unànime, és a dir, que no podien imaginar un món on la llengua els fos prohibida . (...) No tenien resposta a les meve...