Salta al contingut principal

El català no és espanyol per el PP!

 


El PP no pot evitar-ho, és així, una partit d'arrels franquistes fins el moll del os, i per ell, l'única llengua que s'ha de parlar és el castellà, que per extensió diuen espanyol. Així que català, basc o gallec, no son llengües espanyoles. Feijóo tindrà que parlar gallec, si ho parla, a casa seva, a la intimitat. 

Frenar el català, no és més que la quintaessencia de la seva catalanofòbia visceral, que a més fora de Catalunya té un públic molt ampli que li recolze en els seus vots, tant s'ha val si és un partit corrupte, o té gestors del calibre de Mazón, que el mantenen contra tota lògica per tal de no donar la raó els damnificats de la DANA a Valencia. 

Per el PP i Vox, dos ànimes bessones, el català per ells és un insult. En aquesta operació el PP català també és posa de perfil, perquè ja els hi va bé. Quant estàs a Madrid, Sevilla o Saragossa,  és inconcebible que algú volgui parlar un altre llengua que no sigui la seva. Aquesta incomprensió és una tara del nostre sistema polític i d'unes inèrcies que venen de molt lluny. I així seguim!


PD: Per què sempre ha de ser Catalunya el que rebi tots els cops? El basc i el gallec també es beneficiaran de la cooficialitat a la UE, perquè no diuen alguna cosa més que estar de perfil baix?
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.