Salta al contingut principal

Un altre pacte d'estar per casa

 




En un món post orwel·lià, les paraules  valen el que vol el emissor. Ara, dir Pacta Nacional, no és més que un eufemisme. Cal recordar que Salvador Illa, va estar en la manifestació del 2017 contra el Procés i a favor de la llengua castellana. Ara és veu en la necessitat de fer jocs malabars per mantenir-se en la Generalitat. La Generalitat val menys que el TSJC o ja posats que el TC que imposi el 25% en castellà. Pel que sembla la matèria de castellà dins dels plans d'estudi no compta, cal afegir-hi encara més. Això és una intromissió de la justícia veritablement humiliant  per tots les famílies que no han demanat que hi hagués el 25% de castellà. Què passa amb la resta de famílies? Una minoria polititzada vol imposar la llengua a tota les escoles?   

Més valdria aquest signants del Pacta fer que des de el govern central promulgués lleis per impedir la intromissió intolerable de la magistratura patriòtica en la escola catalana. La resta és fer fum.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.