Política i societat

  " Entre els vuit països del grup europeu que formen part de la Comissió de la Condició Jurídica de la Dona hi ha Espanya, Israel, Àustria, Liechtenstein, els Països Baixos, Portugal, Suïssa i Turquia." (El Nacional.cat) Aràbia Saudita elevada a la categoria de motor per els drets de la dona. Espanya no ha dit ni piu sobre el règim de terror de la teocràcia Saudí. Els diners son la vareta màgica què el règim teocràtic fa servir perquè tothom s'agenolli. Un règim que deixa a la meitat de la població en règim de servitud, ara pot presidir una Comissió de la Condició Jurídica de la Dona. És una derrota absoluta per la lluita per la igualtat de la dona a reu del món. Una burla a la què Espanya i el seu govern més progressista del món mundial  s'ha menjat el gripau i la dignitat de totes les dones. Desprès li tocarà Iran i Afganistan i el que calgui. Es veritat, aquests no ho faran, un perquè no és dels bons, com si ho és Aràbia Saudí, i l'altre és massa pobre per se...

  Sembla que a Madrid s'ha escampat un virus altament contagiós, especialment, per antics membres del PSOE, que ara mateix son uns exaltats de la dreta extrema. El PP està encantat d'aquests personatges històrics del PSOE és sumen a les seves files. Potser la Cambra de Comptes de Madrid és un bon lloc per anar a fer becaines pagades. Amb 82 anys, vol seguir en càrrecs públics, perquè no pensen en jubilar-se?  A Madrid dir segons què, si és contra Catalunya i els seus representants, sempre queda bé i a més omples alguna plana dels mitjans de la caverna mediàtica, per exemple:   . " El PP va de tot, però no és un partit feixista, en cap cas. Que li preguntin a Puigdemont, que aquest sí que és un feixista de merda ". Subratllo aquesta expressió, perquè demostra fins a quin punt un intel·lectual (1970) pot arribar a ser un exaltat espanyolista al servei d'una hooligan com és Ayuso. 

  Aquest sembla el cartell que el PP empaperarà els carrers de Catalunya en les properes eleccions al Parlament. Fins fa poc, Alejandro Fernández volia lluitar contra Feijóo, però ara resulta que Feijóo els sedueix perquè en capça-li la llista a Barcelona. Què ha passat ? La resposta evident és que Alejandro Fernández pot cremar-se tranquil·lament a Catalunya. Possiblement, els resultats siguin millor que l'anterior legislatura a la Cambra catalana (3 diputats), gràcies a la desaparició de Cs que tenia (6 diputats). El seu missatge és pot engrescador per bona part de la ciutadania de Catalunya, ell i el PP ho saben, però s'han de prestar al joc. La dispersió del vot entre PP i Vox fa mal aquesta dreta extrema. PD: Rés de català si us plau!

Acaba de carregar-se aquesta legislatura, perquè no li agradaven els Pressupostos, per culpa del Hard Rock, i ara té la barra de pronunciar sanitat i educació què eren els Departaments que més creixien en el pressupostos. No saben tanca la boca, perquè pensen que poden anar dient el primer que els hi passa per el cap. La seva irresponsabilitat és un perill per les institucions públiques que tant defensen per la boca i que llancen sense contemplacions a les escombraries, quan alguna cosa no és del seu gust.

  Aquesta és la fotografia desitjada per els mitjans de comunicació. Un depredador pot sortir de la presó perquè ha pogut pagar una fiança d'un milió d'euros. Segons Alves, ell està arruïnat. Ara podrà esperar el veredicte del TS fora de la presó. La seva víctima, s'ho ha de mirar amb resignació. Ja no és un perill per la societat? Hi ha en tots els ordres de la vida, diferents mesures per uns i per altres. Ara la qüestió és quant de temps esperarem que Alves voli a seu estimat país d'origen? Ser home, ric i famós et pot lliurà de molts entrebancs com estava ficat Alves. Segons el Barça, Alves ja no és llegenda viva del club, però sembla que el Tribunal sentenciador, li vol donar una segona oportunitat.   

  "Catalunya és un país que sempre sembla tenir una gran quantitat de persones capacitades per a servir. L’experiència em porta a creure, però, que aquesta abundància de persones útils és un pur miratge, ocasionat pel fet que som pocs i sistemàticament malavinguts. Com que hi ha tantes persones que a cada moment pretenen i consideren que val més ser cap d’arengada que cua de lleó, fa l’efecte que el país és un planter de gent d’una importància autèntica*."

  La imatge mostra a Clara Ponsatí i Jordi Graupera entrevistats per Carla Turró al Ara. Una entrevista surrealista, en sentit que la nova opció independentista Alhora. Un nom també surrealista. Per ells, que van en sintonia, això diuen, aquesta opció independentista, és la bona. Així, Clara Ponsatí pot dir tranquil·lament: "  És l'única opció independentista. Les altres han demostrat, amb els fets, que no saben com fer-la, i alguns ni tan sols volen ". Aquesta afirmació sembla afirmar una puresa ideològica que la resta no entenen. La psicopatologia de les diferències apareix sense manies. Perquè a la pregunta: " I vostès com farien la independència? — C.P.: Amb una majoria social i un control de les institucions. Com s'havia d'haver fet l'octubre del 2017. — J.G.: Aquesta pregunta s'aguanta sobre la presumpció que ens bombardejaran. Si no, quina dificultat hi ha? Un govern declara la independència, té el control de les institucions, de l'ordre pú...