Política i societat

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...

  Feijóo el “moderat” s’ha convertit de la mà del PP en una mala ombra de Ayuso. A Europa, la dreta extrema és confon amb la els partits de extrema dreta. Meloni i Feijóo una nova parella de ball, per exhibir que ambdós tenen parents polítics molt similars, Mussolini i Franco. No té cap importància que fossin dictadors. Si hem de creure el revisionisme històric, Franco seria una mena d’arquitecte de la democracia espanyola. Per la dreta extrema, res pitjor que la memòria històrica, perquè no poden suportar que Franco fos un dictador. I que un cop d’estat fos el detonant de la Guerra Civil. I desprès la foscor de quaranta anys en una Espanya nacional catòlica. I bona part del avis i pares dels actuals dirigents del PP son fill d’aquest marmessors del franquisme.

  Una nova noticia què expressa el desgavell del Departament d'Educació. Sembla que estant amatents el què poden dir la premsa i les reaccions dels diferents col·lectius del ensenyament. Com sempre, quan s'han ficat en un embolic, traslladen la responsabilitats els Centres. Així cada Centre podrà escollir dos llibres -  hem de suposar de català i castellà-, i a les PAU, què preguntaran? Si has llegit un llibre i quin ? Sembla mentida que aquestes alçades tot segui improvisació permanent i sobretot revisable! Peret té raó !

Les noticies sobre les finances del Barça son d’aquelles que no saps si riure o plorar. Hi ha un fet incontestable, no hi ha diners. Encara té crèdit, però aquest si el 2028 no pot fer front els préstecs, llavors la situació serà literalment de fallida. I malgrat tot aquest panorama, el club ens regala una comèdia entre un president cada cop més a prop de Gil i Gil, on la testosterona  mana més que el cervell. I Xavi Hernández fent un paper d’estrassa cada vegada més gran. L’únic positiu és que hi ha molts talents per anar desenvolupant, però cal temps i l’actual junta sembla que no li queda de temps. Sort tenim què aquesta Lliga és molt fluixa, i per això el Barça podrà ser segon, qui no és consola és perquè no vol. Xavi va cometre una greu errada  al dir que dimitia, i Laporta un altre dient que volia a Xavi fins el dia del judici final. I ara és veuen abocats a desfer el que han dit. I no queda gens bé, perquè denota un sentimentalisme fora de joc. Veritablement, Laporta és...

  Lletra de la cançó (Peret) "Ay, borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú A (A) E (E) I (I) O (O) U (U) A, E, I, O, U Borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú Yo soy el cantante, yo soy el poeta Soy el más querido, soy el preferido de la juventud Con solo seis letras hago mil canciones Y todos aplauden con gran entusiasmo mis inspiraciones (...)" Noticies com aquesta de l'eliminació de les lectures obligatòries de català i castellà a la selectivitat dona idea del desgavell del Departament d'Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). És cert que aquestes lectures en general han estat mal triades. S'omplen la boca de la necessitat de llegir, és fan biblioteques faraòniques , desapareixen llibreries, i els nostres estudiants se'ls facilita la tasca per no llegir. Llegir requereix temps, entendre el que diu, fixar-s...

  Milei parlant malament de la dona de Pedro Sánchez, i aquest exigint una disculpa, però Milei s'exhibeix sense cap mirament davant del cor mediàtic de la extrema dreta     que li dona altaveu al màxim volum. I entretant,  va  cridar a consultes la seva ambaixadora a Buenos Aires. Pedro Sánchez té la pell molt fina per els de casa seva, és natural, però des de una perspectiva més global, no podia haver-ho fet el mateix per la Franja de Gaza?

El titular no pot descriure el que ha passat  a Huétor Tájar (Granada). Què un pare mati els fills, és una realitat què és dona massa sovint. Però què sigui el avi (72 anys), això és nou. Però quan comences a llegir la crònica dels fets, i veus els antecedents de tot plegat, llavors, comences a entendre -si això és possible- el que ha passat. Transcric els antecedents:  " El parricida va patir un desmai ara fa dos mesos mentre conduïa un vehicle on viatjaven els dos nens, la seva dona i la seva filla, mare dels nens. Ell i els nets van sobreviure a l'accident, tot i que van resultar ferits. En canvi, tant la seva dona com la seva filla van morir . " (Ara.cat,20/5/24). El detonant va ser una discussió amb el gendre, i la reacció del avi va ser tancar-se amb els nens -10 i 12 anys- a l'habitació amb una escopeta. Cap guionista podria haver-se inventant una història tant cruel i real com aquesta.